Cinc anys abans de la creació el 1977 de la secció menorquina del Grup d’Ornitologia Balear (GOB), un grup d’estudiants catalans i mallorquins van donar la veu d’alerta davant l’incipient procés urbanitzador de la costa i dels espais naturals de l’Illa. «Cap de nosaltres és natural de l’Illa i el nostre desig és conèixer a aquells menorquins, amants de la seva terra, preocupats per la natura i que estiguin disposats a formar un grup autènticament menorquí per a la conservació de la natura», assegurava el Grupo Menorca, Departamento de Vertebrados, Museo de Zoología de Barcelona en una carta publicada al diari «Menorca» el 23 de desembre de 1972, enguany fa 50 anys.
Darrere el nom de Grupo Menorca hi havia dos estudiants, el català Josep Congost, que pertanyia a la família propietària de la coneguda marca Juguetes Congost, i el mallorquí Jordi Muntaner que en els anys setanta mostraven la seva sensibilitat per a la preservació de Menorca, donat que «Menorca encara no ha estat greument afectada, les seves costes encara no estan recobertes per les terribles ‘murades de ciment’, la seva fauna és rica, la mar roman neta, no existeix el problema de les grans aglomeracions. Menorca és una meravella. Malauradament, sempre ens hem de plantejar la mateixa pregunta: fins quan?», subratllaven a la carta.
Recollida de dades
Cinc dècades després, Jordi Muntaner, que és doctor en Biologia i després d’uns anys de treballar a la Universitat de Barcelona es va dedicar a la conservació de la fauna com a funcionari del Govern balear, rememora aquells anys en què juntament amb el seu amic Josep Congost va participar activament en la recollida de dades sobre els aucells aquàtics hivernants en l’Albufera des Grau, a Maó, i en altres zones humides de l’Illa, que va donar vida a un llibre emblemàtic en l’estudi científic de la natura com és «Avifauna de Menorca», publicat el 1979 pel Museu de Zoologia de l’Ajuntament de Barcelona. «A Barcelona vaig conèixer Josep Congost que havia començat a estudiar l’avifauna de Menorca, el novembre de 1972 li vaig demanar quan tornaria a Menorca i el desembre vaig venir amb ell, vàrem veure el que estava començant a passar aquí, totes les urbanitzacions del nord i les del sud, i a l’Albufera des Grau, la publicitat d’aquesta era brutal, el propietari d’un xalet projectat en l’Albufera podia arribar en barca a casa seva... i vam iniciar la campanya per protegir l’Albufera», assegura.
Jordi Muntaner, doctor en Biologia i ornitòleg
La crida pública de Congost i Muntaner per formar «un grup autènticament menorquí» va tenir resposta, donat que Pere Prats i Joan Vives Campomar s’hi van posar en contacte i uns mesos després es van conèixer personalment quan els dos primers van tornar a l’Illa per continuar amb la seva labor científica sobre l’avifauna menorquina. «Vam conèixer a més gent interessada en la protecció de la natura i, com que a l’Illa no hi havia res, entre 1973 i 1974 vàrem muntar l’Agrupació d’Història Natural de l’Ateneu de Maó, allà ens veiem, però va durar poc perquè l’Ateneu no tenia gens d’interès», recorda Muntaner. A més, Josep Congost abans ja havia publicat una carta al diari, concretament el 26 de setembre de 1973, en què demanava la protecció de l’Albufera des Grau, amb el títol de «L’Albufera del Grau no ha de desaparèixer», en la que també assenyalava altres zones humides a conservar com les llacunes de Son Xoriguer i de Cala Galdana; precisament, en aquesta darrere recordava que «antany s’hi podia veure l’incomparable espectacle del vol de la ja quasi extingida àguila peixatera, que trobava el seu aliment en les aigües de la llacuna, consistent en nombroses espècies de peixos que hi vivien», afirma Congost a la carta.
En el recompte d’aucells aquàtics hivernants de l’Albufera des Grau de 1973, Josep Congost i Jordi Muntaner van comptabilitzar fins a 1.400 d’una espècie d’ànec bussejador i 3.800 fotges, entre altres. L’any següent varen fer el recompte Josep Congost i Pere Prats.
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Alberto Torrens prats
|
Hace un año
Pues pues gracias a todos estos llamados ecologistas la gente mayor de Menorca no tiene acceso a una playa virgen porque no pueden caminar una hora para acceder a una playa gracias a su ecologistas los únicos que tienen acceso a la naturaleza de Menorca son los guiris y gracias a ellos la gente joven está obligada a irse al bar porque ya no pueden ni disfrutar de la acampada en Menorca yo creo que los de ecologistas habéis jodido Menorca
Cuántos de vosotros vive con placas solares eh y cuántos de vosotros vive de forma ecológica en lo único que pensáis es en chupar del bote y poner leyes para excusar vuestras altas nóminas
Gràcies GOB, socis i voluntaris per tota sa feina que feis, davant des nous temps on lo fàcil i lo que està de moda és anar en contra i mirar només pes doblers.
Vam protegir una illa i molts vam prosperar, gràcies per sempre!
Moltes gràcies senyors Congost i Muntaner per encendre el sentiment proteccionista de Menorca. No jutjaré els que no havíen mogut ni un dit ni els que ho volíen urbanitzar, eren altres temps i altres circunstàncies. Estic plenament convençuda que si totes ses illes poguessim començar de nou a urbanitzar ses nostres illes, no faríem ses barbaritats que vam fer tots, uns més que els altres. Bon any
Mir al senyor Muntaner i veig l'antìtesi del politic, veig una persona normal, com jo i veig el que va significar la seva feina altruísta. Lletgir els començaments de la protecció de Menorca, es com lletgir la Biblia de la nostre illa. Aqui va començar tot. Avui en dia els menorquins som, de les Balears, els que mès ens preocupem de la conservació del nostre territori, som la illa menys contaminada pel ciment que embruta tantes i tantes platges de les Balears. Als fillets se'ls hi hauria de lletgir a clase quins van ser els pioners de l'ecologisme a Menorca, que, sense ser menorquins, va perdre dies i hores de la seva vida per dedicarla a noltros a Menorca, ja es tard pq les autoritats els hi faci un reconeixement oficial.
Interesante saber lo que dice el artículo y reconocer a los que se preocuparon por la naturaleza de Menorca hace 50 años, aunque de otra manera el payés tenga esta preocupación de toda la vida.
Els que som de una edat sebem el que va costa protegir Menorca
Record que van piguar foc entre Macarella i Turqueta només en sa finalitat de urbanitzar i noltros es joves anar a pagar es foc
Qui estima Menorca no la destrueix
6 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Pues pues gracias a todos estos llamados ecologistas la gente mayor de Menorca no tiene acceso a una playa virgen porque no pueden caminar una hora para acceder a una playa gracias a su ecologistas los únicos que tienen acceso a la naturaleza de Menorca son los guiris y gracias a ellos la gente joven está obligada a irse al bar porque ya no pueden ni disfrutar de la acampada en Menorca yo creo que los de ecologistas habéis jodido Menorca Cuántos de vosotros vive con placas solares eh y cuántos de vosotros vive de forma ecológica en lo único que pensáis es en chupar del bote y poner leyes para excusar vuestras altas nóminas
Gràcies GOB, socis i voluntaris per tota sa feina que feis, davant des nous temps on lo fàcil i lo que està de moda és anar en contra i mirar només pes doblers. Vam protegir una illa i molts vam prosperar, gràcies per sempre!
Moltes gràcies senyors Congost i Muntaner per encendre el sentiment proteccionista de Menorca. No jutjaré els que no havíen mogut ni un dit ni els que ho volíen urbanitzar, eren altres temps i altres circunstàncies. Estic plenament convençuda que si totes ses illes poguessim començar de nou a urbanitzar ses nostres illes, no faríem ses barbaritats que vam fer tots, uns més que els altres. Bon any
Mir al senyor Muntaner i veig l'antìtesi del politic, veig una persona normal, com jo i veig el que va significar la seva feina altruísta. Lletgir els començaments de la protecció de Menorca, es com lletgir la Biblia de la nostre illa. Aqui va començar tot. Avui en dia els menorquins som, de les Balears, els que mès ens preocupem de la conservació del nostre territori, som la illa menys contaminada pel ciment que embruta tantes i tantes platges de les Balears. Als fillets se'ls hi hauria de lletgir a clase quins van ser els pioners de l'ecologisme a Menorca, que, sense ser menorquins, va perdre dies i hores de la seva vida per dedicarla a noltros a Menorca, ja es tard pq les autoritats els hi faci un reconeixement oficial.
Interesante saber lo que dice el artículo y reconocer a los que se preocuparon por la naturaleza de Menorca hace 50 años, aunque de otra manera el payés tenga esta preocupación de toda la vida.
Els que som de una edat sebem el que va costa protegir Menorca Record que van piguar foc entre Macarella i Turqueta només en sa finalitat de urbanitzar i noltros es joves anar a pagar es foc Qui estima Menorca no la destrueix