És precisament la història de l’immoble municipal la que Jordi Pons desgranarà aquest dilluns, en la conferència que pronunciarà durant l’acte institucional de Sant Antoni de l’Ajuntament de Ciutadella. I ho farà des del punt de vista arquitectònic, repassant l’evolució d’un edifici que ha sofert nombroses modificacions al llarg dels temps, sense perdre mai la seva prominència.
«Ciutadella és molt antiga, hi van passar cartaginesos, fenicis, romans», comença a enumerar l’arquitecte. «Sabem que davall l’ajuntament hi pot haver estructures romanes», perquè hi ha la hipòtesi que, en aquest punt, «hi podria haver hagut un castrum romà», una fortificació. D’aquesta etapa, però, «no en tenim gaire informació».
Mil anys d’història
En la Medina Manurqa, l’alcàsser estava separat del poble. «La ciutat antiga devia acabar on hi ha els palaus» de la plaça des Born, i «aquí on hi ha l’obelisc, començava la fortificació o al-Quars, que tenia un pati i uns jardins, a part de la residència de les autoritats». És aquí on «les parets més antigues, de pedra i morter de terra, poden tenir mil anys», apunta Pons referint-se a les estructures d’època islàmica que s’han descobert al subsòl de l’Ajuntament. «La part més antiga era la del costat nord», just on s’acaba de fer la darrera intervenció, arran del mirador, i per a Pons, la seva senzillesa podria indicar que «no servia de residència del rais o moixerif de Menorca».
Uns segles més tard, aquestes construccions, que es degueren construir damunt les d’època romana, van deixar pas al «palau del governador en època cristiana», una vegada Menorca va ser reconquerida el 1287.
En aquells anys es va ampliar el recinte amb unes noves murades, i el 1551 l’enginyer Hugo de Cesano dissenyà un nou plànol i Ciutadella quedava rodejada per un mur amb 39 torres, sis portes i un castello separat del pati d’armes amb una murada interior.
Es va construir el reial alcàsser cristià, perquè fos la residència del governador Militar, enderrocant el Quars islàmic tot aprofitant alguns elements.
Existeixen plànols de diferents moments, alguns, fins i tot, d’abans i després de l’assalt turc de 1558, que permeten veure els canvis urbanístics, amb la disposició de les murades, les torres i els bastions. «L’arquitectura i l’urbanisme és l’art més aferrat a la terra i conta històries que, a vegades, no s’expliquen als llibres».
És a través d’aquests documents que sabem que el palau del governador devia tenir dues plantes, amb les dependències nobles al primer pis. Baix, hi havia l’entrada per la façana est (com actualment), una escala lateral (on avui hi ha l’ascensor), cambres de servei i un pati a la part del darrere, amb les cavalleries i un molí de sang.
A l’exterior, el bastió del governador arribava fins a la Costa de Marina, amb unes terrasses on hi havia els canons, i hi havia la porta d’en Sales, en línia amb l’actual passeig de Sant Nicolau.
El 1558, les destrosses per l’atac turc va obligar a refer i reforçar les murades. Ho recull, per exemple, el mapa de l’arxiu de Simancas, on apareixen dues torres quadrades en el costat oest.
Els anys posteriors es degueren fer més modificacions, com testimonien els mapes, i ja amb la primera dominació britànica es traslladà la capital de Ciutadella a Maó. És aquí que hi ha «un període de 200 anys» en què l’immoble deixa de ser palau del governador, i el 1865 és cedit a l’Ajuntament de Ciutadella, ubicat llavors a l’antiga seu de la Universitat General de Menorca, just davant la Catedral.
L’arquitecte català Enric Sagnier rep l’encomana de reformar l’edifici. Les obres s’allarguen des de 1897 fins al 1925 i només es van conservar qualcuns elements de l’edifici original, a la planta baixa.
El nou edifici partia d’una nova façana, coronada per merlets, que guanyava sis metres a la plaça per la part de davant, i un total de 9,5 metres a cada lateral, creant l’espai porticat actual, una sala de reunions, el despatx d’alcaldia o el balcó que dona as Born, a més, és clar, del Saló Gòtic. Igualment, elimina l’escala lateral i en dissenya la central actual.
Darrer segle
En els últims cent anys, les cases consistorials han estat objecte d’altres intervencions, com la que va servir per demolir part del bastió del governador, obtenint els terrenys sobre els quals el 1935 s’inauguraria el col·legi públic Joan Benejam.
Posteriors actuacions van permetre desallotjar de l’edifici l’antic quarter de la Guàrdia Civil, el Museu Municipal i l’arxiu, el jutjat o la policia local, i va permetre reordenar la planta baixa, on actualment hi ha la seu de l’àrea de Turisme o les Oficines d’Atenció al Ciutadà.
Jordi Pons valora com la darrera reforma, la qual s’inaugurarà, en principi, a finals de mes, fa realitat el somni «de connectar, amb un espai públic, la plaça des Born amb el Bastió des governador». Una idea que plantejaren, el 1981, els arquitectes Jordi Petschen, Josep M. Baixas i Antonio González, i que enllaçava amb la proposta feta el 2014 per la Societat Històrico Arqueològica Martí i Bella, de crear un recorregut, connectant els bastions de sa Font i des governador, seguint el traçat de la murada. Perquè, assegura, «permet contemplar mil anys d’història a través de paraments medievals, islàmics i aragonesos, murades i bastions, en un únic espai», des del segle XVI fins als nostres dies.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
... en aquellas épocas eran unos brutos... llegaban y eliminaban el rastro de las culturas a las que sometían, en vez de aprovecharlas y beneficiarse con el intercambio... actuaban como los perros, que marcan territorio levantando la patita encima de las marcas de otros perros que pasaron previamente, todo muy animal primario... la catedral de Menorca es un claro ejemplo de ello, ítem más cuando de lo que estamos hablando es de credos, donde los dogmas no van con chiquitas...