Siscu Segui i Paca Astorga (la segona generació), amb la seva filla Juani, a l’esquerra.

Siscu Segui i Paca Astorga (la segona generació), amb la seva filla Juani, a l’esquerra. | Katerina Pu

Sonia Marquès Camps28/05/23 4:00
TW
3

Juani Seguí Astorga (Ciutadella, 1968) és la tercera generació de la Ferreteria més antiga, en vida, de Menorca, que enguany ha fet 95 anys. Ella segueix una tradició iniciada pel seu avi, Joan Seguí Marquès (Es Migjorn, 1899), amb la fundació de l’establiment, l’any 1928, al carrer Carnisseria de Ciutadella. Persona emprenedora i home de negocis, com el temps es va encarregar de demostrar, Joan Seguí no va tenir una infància gens fàcil, quedant orfe de mare de petit. Però des de fillet va despuntar amb els estudis, fins que, als anys 20, va decidir anar a fer fortuna a Amèrica, «perquè aquí no hi havia res». La família actual encara conserva la foto de quan va partir des del Port de Ciutadella, amb vestit blanc, a la coberta d’aquell vaixell que, a vela, el faria travessar l’Atlàntic i instal·lar-se a Còrdova, l’Argentina, on va fer l’ofici après a Maó com a linotipista i vinculat sempre al sector metal·lúrgic. Tot açò va passar uns anys abans de casar-se i muntar aquest negoci al costat de la seva dona, Maria Moll Monjo; ella, sí, de Ciutadella, i amb poques ganes de deixar el poble per fer les amèriques. S’emociona el seu fill Siscu Seguí Moll (Ciutadella, 1934), la segona generació del negoci de la ferreteria, quan ho conta, i en la memòria surt el seu germà, Joan, com el seu pare, vuit anys major que ell.

La família sempre havia tingut el convenciment que l’establiment s’havia creat l’any 1930, fins que, paradoxes de la vida, l’Ajuntament de Ciutadella, en un tràmit administratiu, els hi va demanar la llicència d’obertura. «La llicència d’obertura!». Riu na Juani quan ho explica, fent valer l’antiguitat de la botiga. Perquè els únics que tenien la llicència d’obertura d’aquell primer negoci eren els arxius, precisament, del Consistori, amb un paper que, un cop trobat, va demostrar que la fundació havia estat realment dos anys abans, el gener de 1928, en aquell carrer de la Carnisseria; més tard, a l’antic Verge del Carme (avui, Camí de Maó) i davall Ses Voltes, i finalment, on és ara, al número 25 del carrer Puríssima. 100 cèntims, una antiga pesseta, li havia costat aquella llicència, per cert, al fundador.

Els fundadors, a principis de segle passat; Joan Seguí i Maria Moll, amb el fill Joan.

Va començar amb plateria i peces de rellotgeria, i més endavant, amb material del sector de l’electricitat. Subministrava les instal·lacions de fil de coure que es feien als anys 30, una època que passa per la guerra i els túnels que s’hi van construir, i que en la seva història tenen les factures de Ferreteria Seguí; mai abonades, expliquen els descendents, donat el desgovern d’aquells anys. «Uns, perquè havien guanyat, i els altres, perquè havien perdut, l’avi no ho va cobrar mai», explica la neta.

Sigui com sigui, aquell home, conegut com en Joan Seguí «de ses màquines», per la manya que hi tenia, «amb el seu esperit d’il·lusió» va aixecar l’empresa, on van arribar a treballar fins a sis homes. Com a fet transcendent destaca que va ser importador de les primeres cosidores de les marques Singer i Sigma, i que era llarga la cua de dones que aprenien en aquest establiment la nova tècnica de brodar.

A finals dels anys 70 ja va agafar el relleu de la ferreteria Siscu Seguí, després d’una important trajectòria comercial, segurament, fruit de la mateixa genètica emprenedora. Ell va ser qui va dur a Menorca Frigo, Coca-Cola, Laccao o Donuts. «Feia moltes hores de feina i prenia tot el gust del món», conta als seus 88 anys. I avui, «encara amb la gola» de baixar cada dia a la ferreteria, des de la casa que conserva amb la seva dona, Paca Astorga, instal·lada a dalt. Tota la seva infància i joventut van passar per aquí, i recorda com, en sortir d’escola, podia reconèixer a cada representant que venia a despatxar els nous productes amb el seu pare per l’olor de les colònies que deixaven a la tenda aquests forasters. «La paraula fa l’home, i la banya fa el bou», diu després, per parlar de la gent, en general, honrada, d’aquell temps.

La família, amb les netes Francina i Maria Rosa i el gendre Pau Casares, a més de Paca Astorga, Siscu i Juani Seguí i el seu marit, José Luis Caules.

Els sentiments també s’hereten. Només així es pot explicar que Juani Seguí tingués tan clar des de ben joveneta que volia seguir amb el negoci, que havia après al costat del seu pare, i abans, jugant de filleta a la tenda a fer de dependenta quan la regentava el seu avi. Són història el taulell llarguíssim de llenya, els calaixos amb tota casta de perns i les estanteries altes que requerien un pal amb ganxo per accedir als productes que guardava. Fa 40 anys que ella hi és, des dels 14, i l’ha reinventat aquest negoci, adaptant-se al que demana ara el mercat. Hi ha encara material de ferreteria, que ven amb els avantatges que té el comerç de proximitat, però hi ha afegit objectes de llar i algun souvenir, aprofitant la bona ubicació al cor de Ciutadella.

Parlant amb ells, entens que el que ha fet possible 95 anys és una història d’amor familiar. Amb el seu pare com a mestre i l’agraïment per tot el que ha rebut, na Juani no vol esperar el centenari per la celebració, donat que és ara quan els seus pares encara gaudeixen dels records de tot el que han viscut aquí aquestes tres generacions.