«Enguany ho vivim igual d’il·lusionats, però amb l’experiència de l’any passat ho duim amb un poc més de normalitat; hi ha un ambient més tranquil», admet. I és que, recorda, en el primer any del bienni després del parèntesi per la pandèmia, es notava en l’ambient les ganes que hi havia de festa.
Sílvia Allès assegura que per entendre què suposa «ho has de viure». Perquè «sempre ho havia viscut d’una altra manera, però ara veus que Sant Joan se viu des de molt endins». És en situacions com la que viu ara la seva família que «ho vius des de dintre, amb la gent del camp, que te convida als diferents actes, a la rentada del be», que no havia vist mai. «Aquests preparatius són molt polits».
Els moments més especials
«El Dia des Be, el moment més emotiu és quan arriba a ca nostra la comitiva i el caixer fadrí m’entrega la bandera, perquè la pengi» a la finestra. «I veus que la gent espera que els caixers sopin, encara que siguin les dues de la matinada, i te demanen que surtis al balcó», narra Allès. I surten tots els protagonistes, a petició del públic, fins i tot «van sortir els nostres fills, perquè els amics van demanar que sortissin n’Adrià i en Joan», recorda contenta per l’experiència.
És cert que ser part de la festa com a una de les protagonistes suposa un esforç. «És molt intens, diumenge només vaig dormir dues hores, perquè a les 6.15 del matí ja havia de penjar la bandera, i a les 8 m’entrevistaven a la ràdio; però ho faig amb molt de gust».
Cada matí «hi ha els que esperen per veure com trec la bandera, n’hi ha que venen cada dia, i el vespre hi ha moltíssima més gent», i fins i tot «aquest dimarts van venir uns quants cavalls». És un d’aquells actes que «cada vegada es segueixen més i són molt nostres».
El dia ja s’atraca...
Amb l’experiència que té ja sap que el moment en què «faig entrega de la bandera al caixer fadrí, dia 23, és un moment impressionant», tant per a ella com també pel seu home. «Ell ha tingut cavalls tota la vida, però mai s’havia pensat que sortiria per Sant Joan». La sortida de ca seva «és un moment de molta adrenalina», de fet, comença a ser «intens quan ve el fabioler a anunciar que el recollirà d’aquí a una hora; és molt especial».
Sílvia Allès mostra el seu agraïment a familiars i amics per la seva implicació. Només així és possible tenir-ho tot a punt i poder-ho gaudir al màxim.
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Una cosa que encare que no u sembli passa molt, i a molt de menestral que si que viu Sant Joan, pero ses petites coses, sa feina i organització que dur no és donen contá fins que no participen directament a sa festa, después ja se le estimen més que mai. I aso, aquestes coses de darrera es lo que fan que Sant Joan sigui especial.
Silvia fa un gran paper com a dona des caixer casat,es molt simpàtica i guapa!!!!!!