TW
7

Es van fer esperar, però finalment els cavallers es van endur set ensortilles. Va ser en uns Jocs des Pla que van començar molt tard, passades les 21.30 hores, pel gran retard que va acumular la qualcada durant la tanda del matí. La Missa de Caixers va acabar devers les cinc del capvespre i encara hi quedava la Beguda al Seminari.

Després per passar per Santa Clara, els cavalls arribaven a la Colàrsega del port amb els darrers raigs del dia. Va ser així que, després de la volta de caragol, els cavallers van començar a córrer ses ensortilles, i ho van fer amb poc encert. La primera tanda va acabar sense èxit, i en la segona, amb els mateixos corredors, les 26.000 persones que omplien Es Pla van haver d’esperar fins a l’antepenúltima de les 14 carreres per a celebrar. Va ser el caixer pagès de tramuntana d’aquest bienni, Jesús Bosch, de sa Muntanyeta, qui se la va endur, igual com l’any passat.

La corporació municipal, a la tarima des Pla | Josep Bagur Gomila

Ja tot feia pensar que enguany seria, segurament, el pitjor any quant a nombre d’encerts, quan els nous genets que agafaren les astes van començar a sumar ensortilles. Primer va ser en Jaume Moll, de Son Bou Vell, i després d’ell en vingueren cinc més, entre ells, n’Àngel Marquès, en Carlos Taltavull, n’Àngel del lloc de Santa Bàrbara, o l’amo de Santa Catalina. I amb cada anella endevinada, la música de la Banda Municipal amb un repertori ben variat de cançons, com «Amparito Roca» o «Viva la vida».

El semàfor, un dels elements importants del dispositiu de seguretat dels Jocs des Pla | Josep Bagur Gomila

Eren les 23.30 hores quan el fabioler, en Sebastià Salort, feia sonar el tambor i el fabiol perquè comencessin a córrer els dos primers cavallers amb les carotes. Van ser en Sebastià Bosch, de l’Almudaina, i el seu fill Pau Bosch, portant l’escut dedicat a s’homo des julivert, i amb la incògnita de quines serien les dues carotes indultades.

Altres parelles que van córrer van ser n’Onofre Bonet i el seu fill, que van rompre la carota del pirata titulada «La Mar Gran», o Tòfol Marquès i el seu fill Pedro, de Binillubet, amb la pintura sobre la guerra d’avellanes.

Noticias relacionadas

Finalment es va confirmar que les carotes indultades van ser «Herència anglesa» i «Es ‘Xipet’» dedicada a José Maria Mayans. La primera se la va quedar el caixer senyor, i la segona l’Ajuntament i passarà a formar part de la col·lecció municipal.

L'alegria d'un grup de joves després d'haver aconseguit un tros de carota | Josep Bagur Gomila

El joc de ses carotes va ser més àgil que altres anys, encara que igualment per megafonia es va haver de demanar que s’aturessin les disputes per no alentir innecessàriament els actes.

Ja era mitjanit quan els cavallers van començar a córrer abraçats. Va ser una tanda ràpida, que va donar pas al caragol.

Al final dels jocs, el caixer pagès de Migjorn, Sisco Capó es va haver de retirar i va ser substituït per Samb Bosch, fill del caixer pagès de tramuntana, Jesús Bosch, i que l'any passat va ser s'homo des be.

El més positiu de tot és que no es van produir incidències destacades. En una de les primeres carreres de la segona tanda de s’ensortilla, els serveis d’emergència van evacuar una persona i el cavaller que corria, Onofre Bonet, va tornar a començar. A part d’açò, el passadís va funcionar molt bé gràcies a la feina dels Voluntaris de Sant Joan, que marcaren un camí ben ample que va facilitar les carreres i va evitar ensurts. Quant al protocol de seguretat, els filtres van tancar els accessos a la zona fins a quatre vegades, ja que s’estava superant el nombre màxim d’assistents, que està fixat en 25.122 persones. Finalment l’aforament màxim va ser de 26.200 espectadors.

Dos semàfors per mantenir l’alerta en tot el recorregut dels cavalls

Una de les novetats en els Jocs des Pla d’aquest any era la incorporació d’un segon semàfor. Estava situat al final de Sa Colàrsega, i va servir perquè la gent que se situa en aquell punt pugui tenir coneixement del moment en què corren els cavalls.

Aquesta era la manera d’advertir tothom de la necessitat de mantenir la màxima atenció, reforçant el semàfor que, des de fa anys, se col·loca a la torre de la família Arguimbau.

Per la mateixa raó, tant en els jocs del matí com del capvespre, es van instal·lar baranes a la costa que puja cap al Bastió de sa Font, també per evitar qualsevol incidència, amb un cavall desbocat, i que pogués ocasionar qualsevol accident com el que va tenir lloc en aquell mateix punt el Sant Joan de l’any passat.