L’aventura d’ella en aquest càrrec comença l’any 1999; xerrant mig de broma sobre la idea de presentar-s’hi. Per diferents circumstàncies, però, no hi va poder arribar fins al 2003. La van precedir fabiolers com Llorenç Enrich, Laura Guàrdia i Eva Morlà. Fins que, sent ella una jove de 25 anys, i després d’haver anat a estudiar magisteri i teatre fora de Menorca, li va tocar protagonitzar aquest «privilegi», en les seves pròpies paraules.
D’açò fa ara 20 anys. Darrerament, s’ha anat alternant en el càrrec amb Joan Mir i Andrea Bosch. A na Sílvia li va tornar a tocar el 2017, i 10 anys abans ho va ser també de les festes des Mercadal. Aquest, però serà el seu darrer Sant Bartomeu, considerant que ja ha pogut ser la fabiolera diverses vegades, amb la possibilitat de ben assaborir ocupar aquest lloc a la qualcada. Tot i els nervis, la feina dels preparatius o la responsabilitat que implica.
Ara, diu, «consider que és el moment de fer una passa enrere i deixar que sigui altra gent, les noves generacions, qui experimentin aquest regal». Combina aquests dies la seva ocupació laboral de reportera a IB3 amb la tasca d’anar a provar dalt l’ase. Un dels que durà és un exemplar que està a Son Guiem de Ciutadella, on ella es desplaça unes quantes vegades per setmana.
No és el mateix, diu, tocar dreta, que caminant o asseguda dalt l’ase. I si xerra dels diferents moments, considera especialment emotius el primer i el darrer toc. Sons que escarrufen la pell, encetant i acomiadant la festa. I que impliquen el repte, quan toca, de no deixar-se endur massa pels sentiments. Enguany, tornaran a fer de menadors dels ases el seu pare o els amics. I entre ells, els fabiolers Andrea Bosch i Joan Mir. Per altra banda, agraeix la feina de Marc Truyol, portant, ensellant i desensellant enguany els ases, propietat de José i Pedro Martí.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.