Les festes de Sant Bartomeu de Ferreries visqueren aquest dimarts l’emocionant moment del pregó quan Joan Allès aportà dades, detalls i anècdotes de la història de Mobles Allès, empresa amb més de cent anys d’existència lligada al poble i als ferreriencs.
El director gerent, després dels agraïments fets pel seu germà Miguel, va transmetre com a pregoner principal la passió, la responsabilitat i el respecte a la feina de les tres generacions de la família propietària acompanyades tots aquests anys pel personal laboral, «es capital més important de totes ses empreses», segons va dir.
El pregoner de Sant Bartomeu, Joan Allès, compartí amb tot el poble anècdotes de la nissaga iniciada pel seu avi al 1920 | Josep Bagur Gomila
I com no podia ser d’una altra manera, la història va començar amb el fundador de la nissaga de fusters, botiguers i empresaris, en Miquel Allès Pons, «Temu». L’avi dels actuals cinc socis, va muntar el 1920 un petit taller de fusteria dalt de ca seva al nombre 17 del carrer de Dalt i ara, 103 anys després, la gran i acolorida botiga de Mobles Allès dona la benvinguda als qui arriben a Ferreries des de Llevant. Durant aquest segle no només s’ha transformat l’empresa sinó també el poble i les seves cases, establiments, hotels i restaurants. Tanmateix, han evolucionat molt els mobles, des del tocador de la núvia dels anys 20 del segle passat, passant pel tresillo d’escai i arribant a les modernes habitacions infantils d’avui en dia, molt diferents de les dels avis.
Els assistents al pla de l’Església conegueren moments històrics de l’empresa | Josep Bagur Gomila
Les anècdotes de la fusteria primer i botiga de mobles després, van arribar a la plaça, plena per a l’ocasió, per a escoltar el pregó amb gravacions de veu, fotos i algun petit vídeo projectat que animà les explicacions, també traduïdes en signes.
Als anys 1920, segons contaren, les caixes per als difunts es feien a mida. Una vegada morta la persona, els fusters anaven a la seva casa i li prenien mides, no fos que després la caixa no entrés al nínxol, que a la part antiga del cementiri eren molt petits, i es muntés un bon embolic a l’enterrament.
L’afició de l’avi Miquel al teatre, les bromes amb cuscussó fet de serradís, la primera botiga oberta el 1968 al carrer Verge del Toro, l’estil de moble anglès, la forta aposta per la nova botiga als anys noranta i moltes altres coses entretingueren i emocionaren els assistents, amb la traca final de les fotos del personal i el regal per l’Ajuntament de l’escut tallat a mà per en Guel Allès.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.