Al Pla de sa Creu, amb gent asseguda i dreta omplint la plaça, els santlluïsers i santlluïseres van compartir l’emoció del pregó. Més emoció encara amb el primer toc de fabiol i l’entrega de la bandera a la caixera fadrina amb col·locació al balcó de l’Ajuntament, que anuncia l’inici de dies d’esbarjo i celebració, amb la família i les amistats i d’oblidar preocupacions. La nit va acabar amb l’actuació del grup The Binigaus Band.
Escenaris diversos
Els membres del grup, la majoria «gent des poble, santlluïsers, compartim amb voltros ses nostres inquietuds artístiques i també compartim sa nostra vida professional». A molts dels seus components els veuen cada dia fent feina a una botiga o a la Creu Roja, per exemple, però també els han vist dalt d’un escenari i van explicar que els «agrada pensar que potser no tenim prou poder per canviar el món, però sí que el feim un poc millor, aportant el nostre granet d’arena».
Entre Elena, Marc, Marga, Esther i Pinilla van repassar els inicis del grup l’any 2000, amb Martina Olives i els «Pastorells». Ja al 2002 es van batejar com a «Tornam a ser aquí» i amb l’ajuda de Alfonso de la Llana, Pilar Pons i Amparo Cardona participaren a les ja extingides «Vetllades d’estiu a nes Pla de sa Creu». Amb els anys van anar creixent i passant d’obres clàssiques i costumistes fins arribar al Festival d’Art Jove de 2007, que va dur «a tota sa tropa a Eivissa. Va ser una xalada», rememoraren.
Les vides de tots ells, les famílies, les amistats, el seu temps lliure s’ha anat enriquint amb el teatre fins el punt de «tenir fills que gairebé han nascut entre bambalines» o tenir amistats de divuit i de vuitanta anys.
Un oasi de pau
I és que el teatre és per «Tornam a ser aquí» un oasi de pau. No importa «el color de la pell, si camines de l’endret o vas coix, o l’orientació sexual. Només importa que vulguis passar-ho bé i superar-te dia a dia».
Ja al 2019, després de Tòfol Carreras, Pau Seguí va agafar la direcció artística fins avui i van començar forts amb un espectacle de teatre breu, molt còmic i feminista, estrenat just una setmana abans del confinament, que va ser l’escollit per portar ahir a la Nit pregonera.
Definiren el teatre com espai segur, de transformació, de creixement; com una afició que no es pot deixar i que porta a aprendre explorant mons i realitats diferents de la nostra. I per suposat per compartir-ho amb el públic, fer poble, apostant per l’humor i la llibertat d’expressió.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.