El soldat de quota que fa cent anys va fotografiar Menorca

Josep Castelltort i Ferrer (Igualada, 1901-1980) procedia de dues famílies arrelades en aquesta ciutat catalana, la paterna -de cal Truco- eren fabricants de teixits i la materna -de cal Basté- tenien una llarga tradició albardera. Després de formar-se a l’escola del Germans Maristes, als 14 anys va començar a fer feina a l’empresa familiar, amb fàbriques tèxtils a Igualada i Santa Margarida de Montbui, que va constituir la seva principal activitat professional durant prop de seixanta anys, fins que el negoci familiar va tancar el 1974. A més, durant uns anys va comptabilitzar la seva activitat professional amb l’assistència per ampliar la seva formació a les Escoles de l’Ateneu Igualadí, tant al migdia com en horari nocturn, segons el catàleg de l’exposició-homenatge «Josep Castelltort i Ferrer ‘El Truco’ (1901-1980)», organitzada el 1994 per l’Ajuntament d’Igualada i l’Arxiu Històric Comarcal d’Igualada.

Des de molt jove el va atreure la fotografia i amb nou anys li van regalar la primera càmera fotogràfica. Uns anys després va començar a fotografiar amb màquines de calaix, amb les quals ell mateix feia la positivació amb premses solars i el revelatge. Gràcies a l’aprenentatge continuat de l’art de la fotografia, que va combinar amb altres aficions com l’excursionisme, la bibliofília i el col·leccionisme, va conrear la fotografia artística i amb vint anys va ser premiat en un concurs organitzat per l’Ateneu Igualadí.

Era de la quinta de 1922 i per decisió de son pare es va acollir al sistema de quotes, una figura de la Llei de Reclutament i Reemplaçament de l’Exèrcit de 1912, aprovada durant la presidència de José Canalejas, per la qual s’establia una reducció important en la durada del servei en files a canvi del pagament d’una quantitat de doblers, amb els avantatges de quedar rebaixats de tot servei que no fos d’armes i, a més, poder viure fora del quarter. Era el sistema que les classes acomodades elegien per escurçar la durada del servei militar dels seus fills, quan ja s’havia suprimit la redempció en metàl·lic amb què s’alliberaven completament.

Menorca

Josep Castelltort va fer el servei militar els anys 1923 i 1924 a Menorca, concretament al Regiment d’Artilleria de Costa, quan Espanya estava immersa en la Guerra d’Àfrica. Aquest és un període de la seva vida del que no tenim més informació que la que ens poden proporcionar les seves vint-i-cinc fotografies de l’Illa que es conserven a l’Arxiu Comarcal de l’Anoia. El jove fotògraf es va dedicar a fer excursions, les més llunyanes contractant una galera amb dues bísties i acompanyat d’uns soldats, que va aprofitar per experimentar i captar amb la seva càmera alguns dels racons més emblemàtics del llevant insular.

El port de Maó va ser un dels paratges, centrant-se en l’activitat portuària, en què es veuen carros amb bísties i mercaderies sobre el moll, i altres instantànies que destaquen per la seva bellesa plàstica, com la costa des General. També va visitar Sant Joan des Vergers, deixant constància de la pau que es respirava als voltants de l’ermita; el paisatge costaner de sa Mesquida, amb la torre de defensa i les roques retallades per la força de les ones. Una altra visita va ser al poblat talaiòtic de Trepucó, amb el recinte de taula semienterrat per la terra, el pedreny i la vegetació, així com la resta del poblat, una dècada abans que la britànica Margaret A. Murray hi dugués a terme la primera campanya d’excavacions arqueològiques amb metodologia científica el 1932.

En una de les excursions, Castelltort i els seus amics van dirigir-se a Sant Lluís, fotografiant primer es Pins, és a dir, el tram de la carretera més pròxim a Maó amb la doble filera d’aquests arbres, que van ser arrabassats el 1956. En arribar al poble, just a l’entrada el fotògraf va immortalitzar el Molí de Dalt amb les seves antenes orientades cap al nord i també l’enfront principal de l’església construïda pels francesos el segle XVIII, a més de la seva part posterior amb la torre del campanar coronada per les imatges -avui desaparegudes- dels evangelistes Mateu, Marc, Lluc i Joan que s’havien col·locat el 1884.

Una vegada llicenciat, Castelltort va tornar a Igualada per seguir treballant en l’empresa tèxtil familiar i amb la fotografia. A més, el 1929 va ser cofundador de l’Agrupació Fotogràfica d’Igualada i també es va dedicar al cinema amateur.