La Sala Alcalá 31, dependent de la Comunitat de Madrid, presenta aquests dies una magnífica mostra de Daniel Canogar, un dels màxims exponents a Espanya de l'art tecnològic. "Fluctuaciones", organitzada en col·laboració amb el Museu Universitari de Navarra, reflexiona sobre les relacions entre el món virtual i el real transportant-nos a un món oníric construït damunt memòries perdudes i dades que, traduïdes a llum, espai i temps, esdevenen poesia visual. Vivim en una societat amb un excés d'imatges i documents per a registrar la realitat, però, paradoxalment, estam cada cop més mancats de memòria, d'identitat i de capacitat verdadera per a documentar el moment de forma verídica. Daniel Canogar reflexiona doncs sobre la nostra posició en aquesta era interconnectada tecnològicament i sobre l'impacte de les tecnologies en la societat.
També qüestiona els modes de representació de l'obra d'art proposant nous sistemes per a la construcció de la imatge. Defuig del format rectangular del vídeo, perquè entén que aquest format està sotmès a una càrrega ideològica i social que té en el cinema el seu origen. Els nous formats que ell proposa ens obliguen a fer una lectura distinta de l'obra d'art, ja que els continguts s'organitzen en una nova jerarquia, lluny del caràcter literari construït sobre la base d'un guió, propi del cinema.
Daniel Canogar es va iniciar en el món de l'art a través de la fotografia, però amb la irrupció del digital a final dels anys vuitanta la seva manera d'entendre la fotografia canvià radicalment. No estant gaire interessat a crear un art digital dependent d'una interfície (ratolí, palanca de control o el mateix cos en el cas dels sistemes de visió artificial), va mantenir-se proper a l'art contemporani i a l'art interactiu propi dels happenings i de les instal·lacions. El descobriment de la multiprojecció mitjançant la fibra òptica li permeté desenvolupar una obra tant escultòrica com visual que alterna amb la fotografia i la llum.
A Sikka Ingentum, una instal·lació de gran format, l'autor reflexiona sobre el canvi tecnològic i la pèrdua de la memòria personal i col·lectiva. Dues mil quatre-centes pel·lícules en DVD comprades en mercats de tot el món formen un mosaic gegant sobre el qual es projecten fotogrames d'aquest passat cinematogràfic del qual hem perdut el rastre. En una societat hipervisual com la nostra, les imatges, que originàriament ens permetien construir la nostra identitat, han esdevingut obstacles que ens fan viure en un present etern sobre el qual no podem establir memòria, passat.
A Small data, Canogar dona nova vida a tecnologies obsoletes mortes com circuits electrònics, cintes magnetofòniques o tecles d'ordinadors antics trobats a contenidors i centres de reciclatge. A manera de bodegons o vanitas, l'autor projecta zenitalment sobre ells llum en formes i colors variats, amb la qual cosa crea una experiència visual sorprenentment poètica, sublim fins i tot.
M'aturaré finalment a Echo (vegeu fotografia), una sèrie en la qual l'artista transmet en temps real diferents fenòmens naturals i creats per l'home a unes pantalles LED, corbes i amb aparença orgànica. La contaminació atmosfèrica de Madrid, els incendis que tenen lloc al món en aquest moment o l'estat dels 1.627 volcans del planeta en són alguns. Canogar converteix fredes dades en art i poesia per a qüestionar i fer-nos prendre consciència sobre la destrucció del planeta, que és la nostra pròpia autodestrucció.
Daniel Canogar és avui un artista internacional amb presència a Califòrnia, Hong Kong, Xangai, Houston, Düsseldorf, Caracas i Berlín, entre d'altres. Té l'estudi a Madrid i una oficina als Estats Units, on passa la meitat de l'any, perquè malauradament si un artista vol jugar a primera divisió ha de sortir del país, com també ho fan enginyers, esportistes, metges, etc.
Daniel Canogar. Sika Ingentum
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.