Cartas de los lectores

Te has ido por la puerta grande como un caballero que has sido toda tu vida, y en una fecha para mí inolvidable a las 12 h. del 12–12–12. No te digo adiós sino hasta pronto amigo, sé que aunque te has ido físicamente, espiritualmente estarás siempre a mi lado por ser amigos y porque te necesito, espero que estés donde estés me guardes un lugar a tu lado para así estar de nuevo juntos los dos, tú y yo para emprender nuevas singladuras.No podré olvidar los desayunos de los sábados, hoy aquí mañana allá, ni los planes que siempre hacíamos los dos, ya sea de política o de comida, da lo mismo. Siempre estábamos de mutuo acuerdo. Lo que jamás podré olvidar es lo que tú y Paco hicisteis por mí y mi familia, cuando tuve el desgraciado accidente y me quedé sin nada, fuisteis los únicos que no permitisteis que nos faltara de nada, sin pedir nada a cambio, eso son los hechos que distinguen a los verdaderos amigos y tú lo has sido y serás para siempre.Lo dicho Pep, no te digo adiós sino hasta pronto, amigo.
Descansa en paz.

Juan Aº Coll i Orfila (Doro)
Es Mercadal

Per què defensar la llengua?

Davant els nombrosos intents d'espanyolitzar la societat menorquina, i tota societat diferenciada del model espanyolista del PP, les Joventuts Socialistes de Menorca sortim en defensa de la nostra llengua, una vegada més, conscients de la necessitat de promoure situacions que en millorin l'aprenentatge per part de la societat menorquina.Pensem, i hem pogut veure, que si no ho fem els menorquins, ningú defensarà la nostra llengua. No ho farà Wert, ja ho hem vist, qui té unes ànsies loques perquè el castellà envaeixi tots els àmbits de la societat. No ho farà Bauzá, qui ha decidit abandonar l'Institut Ramon Llull per la fòbia de pensar que xerrar català és anar contra Espanya. Certament fals. Ell només pensa en ser ministre a Madrid i no té ni el coratge, ni les ganes, ni la intenció ni l'interès –per què no dir-ho?- de defensar Menorca i Balears per davant d'Espanya i Madrid, que són la seva principal preocupació. Tampoc ho farà el conseller Bosch, a qui no li ha bastat veure el baix percentatge de famílies que han demanat l'escolarització en castellà. Per venjar-se, ha prohibit la defensa del català a les escoles: ni llaços ni docents que donin la seva opinió i permetin la crítica, la llibertat d'expressió.I, per desgràcia, tampoc ho farà Santiago Tadeo, que sembla haver evolucionat en una nova espècie del món Wert-Bauzá i que el passat dijous, dia de la Constitució, va pronunciar un discurs íntegrament en castellà. Íntegrament pensant en Espanya per damunt de Menorca. Deu ser que els que xerrem menorquí no estem emparats per la Constitució…

Actualment, veiem clarament que si els ciutadans no ens movem per defensar el menorquí, el català de Menorca, les administracions que governa el PP –que no són poques- no ho faran. Pensem també que aquestes accions han de ser respectuoses amb el castellà i amb tothom qui el xerra. A Menorca a més del català, la llengua pròpia, el castellà és una llengua de rellevant importància que la majoria dels menorquins dominem sense problemes i que fem servir, sense cap problema, quan visitem territoris castellanoparlants.

No obstant això, la realitat menorquina i balear no és comparable a la realitat castellana-lleonesa, per exemple. Aquí som bilingües, i en tota societat bilingüe, la llengua minoritària, en el nostre cas, el català, corre el risc d'anar-se perdent. El castellà és impossible que desaparegui. L'elevat percentatge de canals de televisió, diaris, revistes i altres medis de comunicació en general que utilitzen aquesta llengua fa que el castellà tingui un lloc preferent a la societat, que s'aprengui tot sol pràcticament. És per això que cal una educació que doni prou pes al català per a així equilibrar la balança, a la vegada que es garanteixi l'aprenentatge i l'ús de forma normalitzada tant del castellà com del català. I tal i com ha quedat demostrat moltes vegades, aquest és el sistema educatiu que tenim i que funciona, encara que alguns no ho vulguin veure.

Noltros no volem que d'aquí a 50 anys la major part de menorquins xerrin única o bàsicament en castellà. Que el català es conegui però no se'n faci ús. Si algú pensa que això no és possible o no passarà, que miri en quin estat està el català a València. No volem que xerrar català a Menorca sigui una simple llengua folklòrica sense major transcendència.

Per evitar-ho és important garantir que els menorquins dominem aquesta llengua que tants anys hem xerrat i que tant estimem. Per açò la defensem.

És per aquest motiu que les JS de Menorca ens unim i recolzem totes les iniciatives que, des d'una postura dialogant i democràtica, defensen la llengua d'aquestes Illes, conscients del que suposarà, en un futur. En aquest mateix sentit, demanem al govern que presideix Santiago Tadeo que defensi la nostra llengua davant Bauzá, Bosch i Wert i que s'uneixi, tal i com han fet alguns ajuntaments mallorquins, a l'Institut Ramón Llull.

Secretaria de Cultura
Joventuts Socialistes
de Menorca

Solidaritat amb els treballadors públics d'Espais de Natura i IBANAT

En dies com aquests que les esbutzadores remouen la terra de ses Fontanelles per cimentar-les i devastar un hàbitat escàs i delicat. En dies que perillen altres indrets de gran valor, alguns situats dins espais declarats Reserva de la Biosfera o que fan partió de territoris legalment protegits per a procurar la seva conservació, com es Guix, son Bosc, sa Ràpita, alzinars.... aquests dies, el govern d'en Bauzá, Biel Company i resta de tropa 'pepera', engeguen a l'atur del ja poc personal que hi ha adscrit a Espais de Natura o a IBANAT, a treballadors públics que procuren de forma efectiva amb la seva feina tècnica o de manteniment, la protecció, conservació i millora dels espais protegits, és a dir els seus hàbitats i espècies que l'habiten. Si alçau la vista cap al cel o l'esteneu pels camps verds, observareu com les siluetes de milanes o esparvers ja no són rares, que els esplugabous, martinets o gallinetes d'aigua han tornat a ocupar els seus antics hàbitats.Perquè avui això sigui possible no ha calgut tan sols que s'Albufera de Mallorca o des Grau a Menorca, Es Salobrar de Campos, Mondragó o Ses Salines d'Eivissa, la península de Llevant, sa Dragonera o la Serra de Tramuntana es declarassin, després de llarga i dura lluita ecologista Espais Naturals Protegits. Ha calgut que professionals naturalistes de primera categoria, ara acomiadats, s'hi dedicassin en cos i ànima, o que treballadors d'aquestes empreses públiques combatessin innumerables incendis forestals que, especialment aquests dos darrers anys han devastat part dels nostres boscos.

Quatre llocs de treballs d'un any de durada com dels que s'han suprimit es poden pagar amb els prop de cent mil euros que, cada hora, cal repetir-ho, cada hora, el govern del PP d'en Bauzá paga als bancs. Un govern semblant a aquest, el del PP d'en Matas, va suprimir de manera fulminant una eco-taxa que hauria permès ara la protecció més efectiva dels nostres hàbitats naturals, que a la vegada són, per a major glòria dels hotelers, el nostre valor turístic més preuat.

Cal el reconeixement i suport de la societat als treballadors públics que defensen aquest patrimoni natural i en especial als qui han estat acomiadats. Cal la seva reincorporació als seus llocs de treball de manera immediata i que no es torni a tocar més la plantilla d'aquests treballadors públics, ja de per sí molt i molt precària. Sens dubte que allò contrari perjudicarà greument els nostres espais naturals, hàbitats i espècies salvatges, tot el món ho hauria de saber.

Joan Vicenç Lillo i Colomar
Alaró