Cartas de los lectores

Ja fa més d'un any que intent anar a les bones. Però aquest Ajuntament no m'escolta; i concretament, el senyor Joan Sintes.

Alaior està molt polit, açò no es pot negar. Jardineres, jardins i parcs infantils sempre estan de bon veure. Però el que és la recollida de fems...Vaig posar la meva primera instància per Setmana Santa de l'any passat (2012). Al meu carrer (Trav. Hort de ses Monges) no s'havia fet la recollida de fems tal com indicava el calendari de l'Ajuntament. No vaig rebre resposta. Com que per les festes de Nadal va passar exactament el mateix, em vaig tornar a dirigir a l'Ajuntament i vaig tornar a fer una nova instància. De passada, vaig recordar que no se m'havia contestat a la primera instància. Al cap d'uns dies, el senyor Joan Sintes personalment em va telefonar. La veritat és que li vaig agrair el gest. Em va explicar, molt amablement, que havien fet un estudi del meu carrer i que no s'hi podia fer res, que no es podia posar un contenidor nou ni un cartell on digués que allò no era un "punt verd", tal com demanava a la meva instància (la veritat és que allà la gent hi tira de tot!). Jo em vaig resignar, perquè el senyor Sintes em va explicar que de cara a l'estiu, intensificarien les recollides de fems. Però la setmana passada ja vaig haver d'avisar a l'Ajuntament de que el contenidor de plàstic feia tres dies que no es buidava i que vessava de brutícia. Quina ha estat la meva sorpresa avui matí (2 de maig de 2013), quan al sortir de ca meva per anar a fer feina, m'he trobat els dos contenidors de fems plens a rebentar (inclòs amb bosses per defora). Però aquí no ha acabat el meu ensurt, sinó que quan he passat per sa Costa des Pou, també estaven totes les bosses de fems allà posadetes, sense que el camió de fems hagués passat a recollir-les.

Per favor, senyor Sintes, he intentat explicar-li per les bones, però ara ja fa massa pudor!

Mireia Gómez Pons
Alaior

A favor dels Serveis Socials

Les regidores de Cultura i Serveis Socials de l'Ajuntament des Castell volen agrair totes les persones que van col·laborar amb la Diada de Sant Jordi celebrada el passat 21 i 23 d'abril.Donar les gràcies a totes les persones que van participar en el mercat de venda de llibres i roses de Sant Jordi, ja que degut al mal temps es va haver de traslladar de lloc, però es va poder tornar a fer el dimarts 23 a la plaça Esplanada.Per altra banda, agrair la participació de tota la gent que voluntàriament ajudaren a la venda de la rifa de nombres per a un lot delicatessen que es va sortejar a benefici dels Serveis Socials des Castell. D'aquesta es va treure un benefici net de 470 euros.

El Grup Folklòric Castell de Sant Felip, va actuar diumenge 21 durant la festivitat de Sant Jordi per a fer una recollida d'aliments, la qual va tenir molt d'èxit i es va fer entrega d'aquesta als Serveis Socials des Castell. El Club de Jubilats també va col·laborar a benefici de Serveis Socials amb una venda de coques, en la qual es varen replegar un total de 99,86 euros i es va fer entrega.

Durant aquest diumenge 21, es va fer entrega dels premis de conte i narració curta Angel Ruiz i Pablo, els quals els guanyaren Alejandro González Cloquells amb un premi valorat en 60 euros, i la narració curta va ser guanyada per Toni Torres Coll amb un premi valorat en 180 euros donat per l'Obra Social la Caixa. A part dels premis literaris, es va fer entrega del premi de pintura Sant Jordi, valorat en 300 euros que es va fer entrega a la guanyadora, Teresa Pons Livermore.

Una vegada passats tots els actes, en fem una valoració molt positiva del resultat de tot i agrair a cadascun dels participants la seva assistència i compromís per fer possible la celebració de la Diada de Sant Jordi.

Esperem poder comptar amb el recolzament dels organismes, associacions i públic en general en anys venidors, tal com hem fet aquest any.

Maria Coll Cendán
Matilde Mamajón López
Regidores
Es Castell

Antón

Ha sucedido hace ya algún tiempo, pero yo me he enterado recientemente de la muerte de Antón, personaje único y querido sin fisuras por todos sus vecinos del Moll de Llevant en el puerto de Mahón. Me gustaría honrar su memoria porque le apreciaba de verdad y porque me he reído con él (era un gran socarrón) como con pocas personas en el mundo. Su puesto de periódicos era sin duda una tapadera, pues no vendía periódicos, era lo de menos: regalaba cordialidad, tertulia, afecto, amistad, humor. Su terraza, que constaba de una única mesa era sin duda la mejor terraza del puerto de Mahón. Siempre estaba llena de parroquianos y sin embargo siempre había un sitio para compartir un rato de charla. Pedía las bebidas en el local vecino y sacaba algún aperitivo quién sabe de dónde, el caso es que tenía siempre a su alrededor un senado discutiendo sobre la actualidad o simplemente burlándose de lo absurdo de las cosas que pasaban (creo que detrás de su desenfado se escondía un puntito de melancolía). Era culto, sagaz y gran conversador. A mí me gustaba especialmente que me contara historias de Andalucía, donde pasaba una parte del año, y de donde surgían cientos de anécdotas a cual más graciosa e inesperada. Conocía a todos los habitantes del puerto y a todos los ocupantes de los barcos amarrados frente a su negocio, quienes sentían por él un franco afecto, pues comprar algo en su kiosco constituía una fiesta por la simpatía que irradiaba. Querido Antón, siento en el alma que nos hayas dejado. Estoy seguro que aparte de en tu tierra vasca y en Andalucía, seremos muchos los que aquí te echaremos de menos.

Nacho Martín Rejas
Maó