Hem vist –des de la distància, és ver- el vostre èxode dolorós fugint de la guerra, les perilloses travessies per la mar i les llargues caminades per terra, les barreres tancades, els campaments, els controls, l'aprofitament descarat de les màfies, les vostres cares d'il·lusió i d'angoixa, les abraçades d'alegria i les llàgrimes per les pèrdues de familiars i amics.
Hem vist també les reticències i la passivitat dels governs europeus, i la desconfiança sembrada per partits xenòfobs, i hem admirat, per contrast, molts de gestos compromesos i decidits de voluntàries i voluntaris que us han fet costat.
La vostra tragèdia ens ha fet captèmer de com és polit i envejable açò de viure en pau i benestar, i que els al·lots i al·lotes puguin anar a escola i jugar a la plaça, que els joves trobin una feina o puguin fer una carrera, que les diferències no espanyin la convivència, i que tothom pugui veure's respectat en la seva dignitat i els seus drets. El vostre èxode ens duu a la memòria els èxodes i migracions dels nostres avantpassats fugint també de guerres i post-guerres o bé cercant un major benestar.
Amb vosaltres prenem consciència que formam, uns i altres, una mateixa família humana, i habitam un mateix planeta, tot i ser fills d'unes tradicions diverses.
La prioritat més urgent -no ho oblidem – és que els odis es desarmin, s'aconseguesquin acords justos, les treves es consolidin i la guerra s'acabi. Mentrestant us volem acollir mentre fins que arribi aquest dia: volem fer-vos partícips, enc que sigui temporalment, de la nostra ciutadania en pau i benestar, fins al dia, si així ho decidiu, que pugueu tornar tranquils a ca vostra i reconstruir la convivència plural i democràtica a la vostra terra.
Estem convençuts d'una cosa: no podem construir el nostre benestar d'esquena del malestar de pobles germans. Si hem estat còmplices en el mal, siguem-ho en el bé. I també veim clar que cap religió ni ideologia no poden ser emprades en contra de ningú, al contrari, de tota religió i de qualsevol ideologia n'hem de saber extreure aquell tresor d'humanisme que ens agermana com a fills d'un mateix Pare i germans i en una única i diversa humanitat.
