L’impacte del pacte

Aquests dies encara vivim els impactes del denominat "pacte social" en l'esquerra social i política a Espanya. Hem vist opinions de tots els colors, des dels atacs totals a una "traïció" dels sindicats a les bases obreres fins a la defensa del pacte com un avenç en la consolidació del sistema públic de pensions en un horitzó de crisi i de canvi de model demogràfic. Jo som dels qui creu que l'acord és una reculada de l'esquerra i és un clar triomf de la dreta. Que ja està bé de fer el camí a la dreta per recuperar el govern. Tanmateix, hem de creure que el to de les reaccions que avui es manifesten podran ajudar a recomposar o podran malmetre per molt de temps la relació entre l'esquerra política i l'esquerra social. En aquest sentit, la posició manifestada per Cayo Lara, que expressa el sentir majoritari d'Esquerra Unida (IU) Federal, la veig assenyada: després de denunciar el retrocés social que representa el pacte, assenyala com el responsable principal d'aquest al govern del PSOE. Els sindicats signants del pacte diuen i tornen dir que el pacte social no és cap èxit. Hem de pensar que el "pacte social" ha tingut lloc en ple procés de refundació d'una esquerra representada per IU i d'altres experiències constituents de l'esquerra que es considera fronterera. És cert que tots els sondeigs i les enquestes publicades, d'àmbit general, assenyalen una clara tendència a l'alça d'aquesta esquerra que ha mantingut clara la seva oposició a les mesures reformistes del PSOE, però ja sabem que aquestes tendències són, en el món d'avui, extraordinàriament variables. Les decisions que es prenguin ara, la forma en què es manifestin els impactes del pacte, poden ser determinants.