TW
0

La Llei d'Economia Sostenible era un projecte estrella del govern del PSOE. Fa uns anys, quan es va presentar, fins hi van haver pensadors que van dir que seria l'aportació espanyola a la tercera via del socialisme, que és una manera de dir el socialisme al servei del mercat. La Llei d'Economia Sostenible havia de fixar la relació entre desenvolupament i recursos. Ara s'ha aprovat, i això ha estat quan Rosa Aguilar és Ministre de Medi Ambient. D'aquella llei han quedat, al carrer, dues realitats: la denominada llei Sinde, sobre l'accés a la informació i continguts en les xerxes socials, i l'impuls a l'energia nuclear. Quasi res! ¿Qui s'espanta que les qüestions com la norma Sinde o el suport a l'energia nuclear hagin estat aprovades amb els vots del PSOE, del PP, de CiU i del PNB? Segurament deuen representar el 98% dels diputats del Congrés. Com és possible que una llei que havia de marcar el camí ideològic del PSOE hagi estat votada pel PP? Són misteris de la política. Els portaveus del PSOE diuen que no han canviat gens ni mica la seva política energètica, però, mentrestant, els portaveus de CiU i del PP es feliciten pels canvis dels socialistes. El gir de 180º en moltes de les polítiques anunciades tenen desconcertats els votants del PSOE. Per què succeeix açò? Entre altres causes, això passa perquè el PSOE ha de cercar suports a la dreta per construir majories puntuals al Congrés. En la legislatura 2004-2008, el PSOE, també en minoria, creava aquestes majories a dreta o a esquerra, segons el moment, així podem dir que va ser una legislatura freda i calenta, agre i dolça. Per al període 2008-2012, els electors i la Llei electoral van dibuixar un altre panorama: l'esquerra al PSOE va quedar reduïda a la mínima expressió. Per açò, aquesta esquerra no té capacitat d'influència sobre l'orientació del Govern. Durant aquests anys ens hem rebel·lat per moltes causes: la reforma laboral, la rebaixa del sou dels treballadors públics, els retalls en educació, el fre a la Llei de Memòria Històrica, la falta de finançament suficient per a la Llei de Dependència, la rebaixa de les pensions, l'aposta per l'energia nuclear, la posició davant el drama del Sàhara, etcètera. El 2008, molts votants d'esquerra van voler donar "un vot útil" per enfortir el Govern Zapatero. Potser ara ja n'hi ha alguns que creuen que el vot útil hauria estat enfortir l'esquerra alternativa.