Francesc Andreu Femenías

Francesc Andreu va néixer l'11 de gener de 1860 a Maó, fill de Francesc Andreu Carreras i Margarita Femenias Cardona. Son pare treballava a la confiteria que havia obert el 1812 l'avi, la més antiga de la ciutat i on Andreu aprengué l'ofici. No cursà estudis secundaris; tota la vida seria un autodidacte. Per completar la seva formació va passar llargues temporades a Espanya i Europa (París, Suïssa, Londres); dominava perfectament el francès i l'anglès.

Quan el 1883 Joan Taltavull Garcia va impulsar, amb el suport d'altres empresaris, entre ells Joan Rodríguez Femenias, la creació d'una empresa per dotar de gas a la ciutat de Maó, Francesc Andreu va manifestar públicament la seva oposició. Finalment, els promotors del projecte gasístic, que no havien pogut reunir els capitals que havien previst, van renunciar-hi. L'intent es va repetir el 1885 amb idèntiques conseqüències.
L'abril del 1885 el pare de Francesc Andreu va importar d'Anglaterra unes cases d'abelles del sistema de quadres mòbils. El seu fill establí contacte amb apicultors punters i es va subscriure a revistes apícoles estrangeres. El 1886 exposa els excel·lents resultats obtinguts en una finca seva; la premsa mallorquina se'n faria ressò. També publica un article al British Bee Journal.

El desembre obrí un Dipòsit d'estris d'apicultura, en el qual venia, a més de mel, articles de la casa Blow, la major d'Europa. L'any següent va iniciar, amb la col·laboració del seu germà Joan, la venda de cases d'abelles fora de l'illa. Andreu té clients il·lustres, com l'Arxiduc Lluís Salvador, a qui el 1888 instal·la un apiari. El mes de març del 1887 publica La Apicultura Mobilista en España, que el 1890 ampliaria amb l'edició de la Guia del Apicultor Español, de 136 pàgines, reeditada el 1895 i el 1925. El 1887 és guardonat amb una Medalla de Plata en la Exposició d'Apicultura de París.

El gener del 1888 inicia la publicació de La Revista Apícola, la primera d'Espanya, que aparegué de forma regular fins el 1891 i durant l'any 1895. Va obtenir tres medalles d'or a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888: per les abelles vives, la mel i la casa d'abelles-observatori. L'any següent Andreu obtindria la Medalla de plata de l'Exposició Universal de París i un Diploma d'Honor en l'Exposició espanyola de Londres. A finals del 1888 va muntar amb Pere Mir un gran abellar de 150 cases al lloc Sa Canova des Mercadal. L'empresari continuaria amb la producció de mel fins el 1909.

En el tema energètic el 1887 Andreu va realitzar assajos amb làmpades elèctriques. El 1890, coincidint amb el rellançament del projecte d'una fàbrica de gas per Joan Rodríguez, l'Ajuntament de Maó va fer una convocatòria d'ofertes per l'enllumenat públic, que el 1891 es decantà per l'opció elèctrica. Els anys següents veurien un agre pugna entre els partidaris del gas i l'electricitat, però després de molts entrebancs Andreu aconseguiria el 1893 la concessió de l'enllumenat elèctric. El gener del 1892 es fundà La Eléctrica Mahonesa amb un capital social de 100.000 pessetes; el gerent era Francesc Andreu. El mes de setembre s'inaugurava la fàbrica d'electricitat, els mateixos dies que la de gas. El gener del 1893 Andreu va instal·lar el primer telèfon de l'illa per comunicar la central elèctrica amb les oficines de l'empresa.

L'augment de la demanda va aconsellar ben aviat la introducció de millores a la central. Es va acoblar un escalfador, que permetia reduir el consum de carbó de 18,5 Kg a 5 Kg per KWh, i s'instal·laren noves màquines de vapor. Els primers anys no foren fàcils per a l'empresa, assetjada pels entrebancs tècnics i econòmics. El 1898 es va estar a punt de liquidar la companyia i el 1900 l'empresari va haver de tornar de Ginebra perquè cap membre de la Junta volia garantir la quantitat necessària per cobrir la manca de fons.
El 1900 Andreu fou el primer de l'illa en adquirir un aparell cinematògraf. L'agost del 1905 va crear amb altres socis l'empresa Automóviles de Menorca, de la qual n'era el gerent. Van adquirir tres vehicles de vapor que el març del 1906 començaren a fer la línia Maó-Ciutadella aconseguint reduir a només dues hores i tres quarts les cinc hores que fins llavors tardaven les galeres de cavalls en fer el trajecte. Tanmateix, el servei donat pels automòbils de vapor era deficient; el desembre s'establí la Compañía de Automóviles de Ciudadela que introduí un "Delahaye" de gasolina que donava un servei de qualitat, el que suposà la fi de l'empresa d'Andreu. Aquesta anys també va muntar una fàbrica de serrar per abastir als fusters.

El 1906 Andreu participà en la creació de l'Ateneu de Maó, essent nomenat president de la secció d'Esports i Excursions. Per iniciativa d'aquesta es va constituir la "Sociedad de Excursiones marítimas", la primera que actuà en el turisme, de la qual l'empresari fou nomenat president. Andreu i Lafuente van aconseguir que l'Ateneu publiqués una Guia il·lustrada de Menorca per donar a conèixer l'illa. El 1907 fou nomenat president del primer club de futbol de l'illa, el "Club Mahonés de Foot-ball". El 1909 va adquirir la balandra "Jeanne-Blache", amb la que navegà fins el 1928.

El 1901 es va desplaçar a Anglaterra per gestionar la vinguda a l'illa del dic sec que inicialment estava destinat a Subic (Filipines). El 1906 va participar en la creació de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Menorca, i fou nomenat vocal de la secció d'Indústria de la primera junta.

L'empresa elèctrica evolucionaria al compàs dels canvis tecnològics: el 1901 les bombetes de tàntal i filament metàl·lic substituïen les de filaments de carbó. El 1908 va començar a comercialitzar el motor elèctric i el subministrament d'energia en horari diürn. El 1910 instal·là la primera màquina de gas pobre, que millorava l'efectivitat de la de vapor. El 1911 inaugurava el servei elèctric del poble de Sant Lluís.

El 1911 es va constituir La Energia Eléctrica Balear, amb el suport de La Eléctrica de Sabadell, que el 1912 va començar a donar servei a Maó. L'empresa rival va introduir nombroses innovacions tecnològiques: motors de gas pobre de gran potència, corrent altern i distribució les 24 hores del dia, les quals Andreu va implantar els mesos següents. Inicialment, la competència fou ferotge, però a partir del 1916 les dues companyies van pactar un increment de preus, que el 1919 donà lloc a un acord de tarifes unificades. El 1926 Andreu absorbí l'empresa, que el 1922 havia estat venuda als socis maonesos.

Tot i que encara instal·laria una fàbrica de gel completa, una afecció cardíaca motivà que el 1928 Andreu abandonés totes les seves activitats. El 29 de març del 1929 moria a Maó. Els seus fills, Francesc, Joan i Enric, que havien fet estudis tècnics a Suïssa, Tolosa i Lieja, van continuar amb l'empresa, que progressà fins a la guerra civil, destacant la instal·lació dels primers motors Diesel. La guerra civil i la postguerra representaren un cop molt dur per a l'elèctrica, que, descapitalitzada, era incapaç de modernitzar-se per oferir un servei suficient. El 1957 fou venuda a GESA, part de l'estatal INI, que reforçà el servei i el 1958 tancà la vella central i posà en funcionament la central del Cós Nou.