Cap al cercle d’economia de Menorca

Sincerament, crec que l'anàlisi econòmica ha tocat sostre. Més encara, crec que la macroeconomia moderna està perduda ('lost in translation'), incapaç de interpretar la conjunció astral dels mercats i els governs. Els microeconomistes tenim encara el 'gps ' del sentit comú, del oikos i la nomeia, les normes que han de regir allò més propi, el oikos, la llar, que actua com a 'brújula'. D'aquí que amb tota aquesta preocupació, com ja és tradicional, però aquest estiu amb l'afegit de la gravetat dels nous reptes, ens vulguem reunir en convocatòria oberta, a empenta de l'Institut Menorquí d'Estudis, per a afavorir un Fòrum de idees. Crisi fins quan?, què fer mentre, on estan les línies blaves i vermelles? Per al nou govern insular, dintre del marc natural ideològic a respectar, i per al que cadascun dels participants té el seu propi referent.

Com a maquinista d'aquestes tertúlies, que compleixen ja vint anys, vint-i-cinc estius amb alguna tertúlia d'hivern fins i tot afegida, aquest cop he volgut prioritzar la importància de la constitució d'un fòrum de reflexió estable, és a dir, la conveniència de comptar a l'illa amb un Cercle d'Economia, a l'estil de l'existent a Mallorca i a Catalunya. Un lloc de trobada de la societat civil compromesa però lliure. En Paco Tutzó, avui involucrat al màxim en el que s'anticipa el més difícil dels seus reptes, n'és promotor. Alexandre Forcadas i Rafael Suñol en són protagonistes en els seus respectius llocs de residència. El seu coneixement respectiu i la col·laboració és important, i la pol·linització comuna també. S'ha de tractar al meu entendre d'una iniciativa que superi el corporativisme i el partidisme polític de baix nivell. D'aquí que estigui bé que als agents econòmics els sigui proper, i que per això que hagi demanat també, juntament als anteriors, a un empresari hoteler ciutadellenc, intel·ligent i esforçat, la seva participació al fòrum. Sebastià Triay, en Fayas, és un referent de manera de fer que sempre m'ha generat aprenentatge i a qui m'agrada consultar sempre que puc. Ben segur que n'hi ha d'altres d'agents que poden mostrar interès en la trobada per a fomentar la participació oberta. Finalment, la conjunció empresarial i de idees requereix al meu entendre la participació de Jordi Caballé, degà de la Facultat d'Econòmiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, catedràtic de Fonaments de l'Anàlisi Econòmica i menorquí d'adopció, o de consort menorquina per ser més precisos, Miquel Seguí Puntas, cap d'inspecció de caixes del Banc d'Espanya, i Joan Rosselló, professor d'Economia Aplicada i amb una ampla experiència en la gestió pública, i que han de completar les visions en les que acadèmica, finances i administració hi ha de confluir.

Ja vaig escriure en una carta recent a aquest mateix mitjà, just nomenat, que al nou govern econòmic de Menorca li tocaran entomar alguns marrons: la crisi financera pública i l'econòmica general i de l'illa en particular. La meva diagnosi és que Menorca ha vist créixer la seva població activa més enllà del que es podia considerar sensat d'acord amb les seves potencialitats productives. L'actual batlle de Ciutadella, participant a la darrera de les tertúlies de hivern al Born, la referí al diari ABC en unes declaracions que se m'atribuïen que el conseller del Banc d'Espanya deia que a Menorca hi sobrava gent. Ja entenc que la seva declaració era més matisada com ho fou la meva opinió. Però la base és en tot cas real. Si mirem les dades (jo ho he fet des de la pàgina de l'IME per l'OBSAM) hom pot comprovar que en els darrers vuit anys l'oferta per exemple de bars i restaurants, i fent ullada addicional, de botigues i botiguetes, ha crescut entre un 20 i un 25%. I la demanda, a la punta d'agost de dia 10, es situava el 2010 al mateix nivell que el 2002. De manera que el que hem anat fent, amb la població nouvinguda en part i amb aquells que han capitalitzat l'atur de bijuteria i sabates obrint tendes de roba o bars, és repartir entre més. Un 20% a la baixa, quan cadascú preveia igual o millor rendibilitat que la que arrossegaven quan invertia. És l'economia que he anomenat del traspàs de final d'estiu i de 'salvar temporades'.
Això és l'antítesi del desitjable, però també allò inescapable en el curt termini. De manera que al Govern li tocarà ara deixar caure, tot i el remuc fort i polititzat, d'aquell que no se'n surt (i que mai no havia d'haver 'entrat') i desinflar l'expectativa que més (demanda) és millor, ja que tenim prou constància de que 'més' ha estat pitjor i no millor (braçalet del 'tot inclòs', inclòs). La reconversió necessària, a petita escala, no és molt diferent a la industrial que varen fer a altres llocs, això sí, sense subvencions estatals, d'un estat que ens manté secs en finançament autonòmic i que no deixa marges més que plorar, si s'està a l'oposició, o de deixar aixecar-se la camisa si govern d'aquí i d'allà són cosins germans. D'aquí la importància de configurar un Cercle d'Economia potent que toqui a sometent quan la política en minúscula malmeti la política en majúscules. I si a més el Cercle d'economia fa un anell cultural per a recordar als nous entrants les obligacions que tenen de defensar el patrimoni, llengua pròpia inclosa, més palanques haurem posat per al nostre futur. I en això estem.