I posant la "H" no ho resoldríem?

Na Nataixa li recriminava al conseller la incapacitat de tots els governs de resoldre el transport aeri de l'Illa i li manifestava que ja estava avorrida de tantes promeses, tantes declaracions i tants de fòrums per no arribar mai aumon. I denunciava que, mentrestant, els governs de Madrit gastaven fortunes en línies d'AVE i autopistes innecessàries. O es contruïen aeroports sense avions, com els de Castelló i Ciudad Real.

Encara dins el cotxo, sense haver pogut visitar una platja salvatge perquè l'aparcament era ple i sense atrevir-se a assistir a una festa popular perquè per cartell es van pensar que era una processó dels anys 40 (quin disseny, Déu meu!), el conseller va manifestar un nou desig, disposat com estava a aprofitar el viatge.

– Una altra cosa que m'agradaria visitar −va dir− és aquest nou port de l'illa, que si s'ha fet és gràcies a la nostra obstinació de mosca d'ase, però abans podríem aturar a una benzinera i comprar una bossa de patates caseras.

− A jo m'agraden més els fantasmitos −va intervenir na Socorro− i si no en tenen, uns doritos. Nataixa, eh que tu devallaràs a comprar-los? I pensa a demanar factura, per la cosa de les dietes.

− Quina ocasió que vam perdre amb aquest nou port! −va intervenir el nostro espia continuant la comèdia de fer d'inversor a l'aguait− L'especulació que hauríem pogut generar si s'hagués fet allà on vostès volien, a la banda nord de la ciutat. Que n'hi havia, allà, de tanques per edificar!

− Mem! −va respondre el conseller− Encara vam fer sort, que amb aquesta crisi que no mos esperàvem, ara els especuladors estaríeu amb l'aigo que ja vos arribaria al nas.

L'espia va fer que sí amb el cap mentre aturava el cotxo davant la benzinera i feia l'ullet a na Nataixa en senyal de complicitat. Però ella ja feia estona que s'havia entemut que el nostro homo anava disfressat i feia teatre, i li va dedicar un somriure.

− Allà on finalment mos van obligar a fer-lo −va continuar el conseller−, ja estava tot parcel·lat, així és que de farina, poca. Però així i tot els empresaris de l'Illa Grossa estan molt satisfets, perquè amb aquesta infraestructura el seu desembarcament està assegurat.

− És que el port de l'altra cap de l'Illa ja devia estar massa vist i era massa gros... −va fitorà el nostro espia per veure com reaccionava el conseller...

− I tant −va respondre l'autoritat−. I és que poder atracar quaranta quilòmetres més a prop, no et pensis que es poca cosa! Sobretot si tens devora una ciutat il·lusionada que saps que t'ho agrairà amb el seu vot.

− Així va la política d'aquest país −va intervenir na Nataixa, que ho havia sentit tot mentre tornava a pujar al cotxo carregada de bosses−, fent obres faraòniques per guanyar quatre vots més i arruïnar-nos a tots. Té, Socorro, no hi havia fantasmitos però t'he duit monstruitos, que són semblants.

− Què vols dir, Nataixa? −va replicar na Socorro mentre obria la seva bossa de monstruitos− Que no era necessari aquest port nou? Que ara no hem d'invertir per adaptar-lo al tràfic de mercaderies? Que no és necessari fer molls especials per si pescam qualque creuer? Que no és necessari millorar la carretera perquè ara totes les mercaderies hauran de travessar l'illa de cap a cap.

− Idò no, que no ho era− va replicar na Nataixa mentre li donava una patata a l'espia, que continuava assegut al volant−. Amb el port més gran del Mediterrani aquí deçà, no tenia sentit fer una despesa tan grossa. Aumon ho haurien fet. Ni tampoc no tenen sentit totes les despeses addicionals que ara us obligarà a afegir.

− Nataixa −va exclamar na Socorro−, jo esperava de tu comentaris enriquidors pel seu nivell intel·lectual i no aquests pamflets sarcàstics i grollers. Ja t'ho he dit, t'haurien de fotre as carrer!

− És amb dotzenes d'obres prescindibles com aquesta, per guanyar quatre votants més, que entre tots heu arruïnat el país −es va acabar de desfogar na Nataixa−. I ara tothom a retallar educació i sanitat, i els malalts a pagar-se el viatge a Son Espases del Tombet...

− El dubte −va intervenir l'espia, que continuava fent el paper d'inversor a l'aguait− és què en farem ara, del port de l'altre cap de l'Illa, tret de descarregar-hi els productes tòxics o explosius. Un amic meu ho ha provat amb els amarradors i els jocs de ruleta, però no li ha acabat d'anar, la cosa...

− Mem −va respondre el conseller, mentre es gratava la clepsa−, idò serà ver allò que deien els estudis, que l'Illa no dóna per a dos ports comercials... Vam si ara seran els de l'altra cap, que tindrem en contra! Tu que trobes, Socorro, posant la "H" no ho resoldríem?