A les portes de l’infern

Potser no ho sabrem mai o potser ho podrem llegir d'aquí a molts anys en una versió arreglada pels guanyadors, que en aquests casos sempre solen ser els que queden bé.

Però quan escoltes la gent que sembla que sap una mica de què va la cosa, t'espantes. I et meravelles davant la frivolitat de tants de polítics que t'ho continuen oferint tot perquè els votis. O que t'amaguen què pensen fer ensoldemà de les eleccions.

En molt poc temps han caigut més governs que mosques quan ve el fred. I amb independència del seu color polític. I la roda encara no ha acabat. La Merkel i tot caurà tan bon punt com hagi de convocar eleccions.

Avui aquell discurs característic del líder en campanya electoral, amb un somriure perquè l'elector el trobi més simpàtic que a l'altre, ja no serveix per a res. O pitjor encara, continua servint perquè l'elector el que vol és que l'enganin i així poder viure uns dies feliç, com quan compres un dècim i estàs segur que et tocarà..., fins el dia del sorteig. I la cosa és que mai toca i tu ja ho sabies.

Avui ja no serveix el discurs fàcil de donar la culpa al president Zapatero. Com tampoc serviria donar-la an Rajoy. Han tingut la mala sort d'arribar quan han arribat. Com noltros també. Les expectatives de futur que donen els experts fan fredat.

Vénen anys molt més difícils, i sigui quin sigui el resultat en aquest petit territori del sud d'Europa, no seria cap sorpresa que abans de dos anys s'hagués de recórrer al govern de concentració per poder salvar... allò que es pugui salvar. Feim una porra?