Quan l’arquitectura esdevé poesia

Qualcun d'aquells qui un moment donat vam intentar manifestar els nostres sentiments a través de la pintura, però ens vam adonar ben prest que no seríem capaços d'arribar a fer-ho d'una forma mínimament digna, vam optar per recorre a l'art menor de la fotografia com a alternativa a la nostra inquietud artística. Almanco, el "quadre" ja estava fet i l'únic mèrit de l'artista era saber-lo trobar.

Exemple clar d'un lloc generós en imatges dignes de ser captades, és el poble de pescadors de Binibèquer Vell, on en llocs determinats, quasi bé per tot, realment, l'arquitectura esdevé poesia. O a l'inrevés, si us sembla millor com a titular de l'article. "Quan la poesia esdevé arquitectura." Tant me fa.

El que entenem per poesia no sempre s'expressa combinant paraules, hi ha altres formes d'expressió, com per exemple l'arquitectura a la qual faig referència. També la mateixa pintura, l'escultura, etc. tenen aquest component poètic quan l'autor d'una obra disposa d'aquesta sensibilitat d'artista.

Aquell nucli urbà bàsicament residencial d'estiu, construït al voltant dels anys seixanta del segle passat, projectat per un autèntic poeta de l'arquitectura, recorda la tradicional construcció rural eivissenca o la de les illes gregues de Mikonos, Santorini i altres, però la incorporació de la teula àrab com a coberta, li confereix un caràcter purament menorquí. Realment, si aquesta joia de l'arquitectura fos ubicada a qualsevol altra illa de l'àrea mediterrània, les seves imatges lluirien amb caràcter permanent a qualsevol guia turística de prestigi.

També s'ha de dir que malgrat la seva originalitat, com a qualsevol obra humana, no tot és perfecta. És possible que l'excés d'imaginació del seu creador, amb preferència per l'estètica exterior del conjunt, hagi jugat en perjudici de la funcionalitat dels habitatges. Sobretot en un temps en què la comoditat és un factor determinant a l'hora de triar una residència temporal. Prova evident del que dic és que qualcun d'aquests apartaments presenta signes externs de no haver estat obert des de fa temps, ni tan sols els mesos d'estiu.

Per altra banda, darrerament -no sé des de quan-, la urbanització ha sofert un terrible atac de modernitat, en forma d'antenes de televisió sobre terrats i teulades (durant un temps no s'havia permès,) cosa que resta encant i perfil poètic a aquell conjunt costaner. Sort que a l'hora de "guardar como" una fotografia a l'ordinador, el Photoshop pot fer miracles.

Així i tot, una volta per aquell indret qualsevol matí solejat d'hivern, a més de resultar un autèntic plaer per a la vista, et permet tornar de l'excursió amb un centenar de fotografies, de les quals no saps quina has d'eliminar.

Quan t'endinses per aquells carrerons de metre i poc d'amplada del poble de pescadors, amb la Nikon al coll, has d'anar amb ulls ben oberts per no perdre detall. Allí hi pots trobar de tot, uns fumerals estratègicament col·locats, un balconet, una porta original, un finestró, una pastereta amb la planta corresponent, uns escalons d'accés a un altre nivell, la volada de teules de moltes façanes, un raconet aparentment inútil però harmònic amb l'entorn. I a més, sempre en el lloc i la proporció adequats. Quan aixeques el cap des d'un d'aquells carrerons i estàs d'esquena al sol, tens ocasió de contemplar aquell cel d'un blau tan intens, com mai no t'hauries pogut imaginar. Si puges a qualque terrat amb escala a l'exterior –aprofitant que ara no hi ha ningú-, les oportunitats de fer "clic" després d'enfocar l'objectiu, es multipliquen per mil. Fins hi tot, un campanar esvelt i proporcionat, complement d'una petita capella, projecta la seva ombra sobre la minúscula "plaça major" del poblat. Al seu voltant, aglutina una sèrie de terradets i teulades amb tota casta de vessants i direccions.

Si la tens ben ensenyada, no has de fer altra cosa que donar llibertat a la càmera i ella mateixa s'atura al lloc adequat. També hi has de posar qualque cosa de la teva part, es clar. Qualque vegada te demana que t'allarguis al terra o que pugis a uns escalons, o bé dalt d'una armada, sempre amb la intensió d'aconseguir un angle original i desconegut pel visitant.

L'hora de visita també és important. En unes imatges on quasi bé tot és blanc, el factor llums i ombres resulta imprescindible. Així que si no heu encertat l'hora adequada, hi haureu de tornar un altre dia.