Paper banyat, empapat

El rei ha perdut els papers. De primeres, ha perdut els fulls on va (li van) escriure el discurs de Nadal (fa només quatre mesos) en el qual, fent un gran esforç de realisme sobre la situació actual del país, va demanar sacrifici perquè, plegats, poguéssim sortir prest de la crisi. On són aquells papers, senyor monarca? Potser perquè no els va redactar ell, i potser perquè no va arribar a interioritzar aquell missatge que pregonà davant les càmeres, sembla com si la paraula crisi no hagi arribat a calar en el raonament de sa majestat. Sembla ser que encara no sap que estem en crisi. Perquè si ho sabés, i si tingués un mínim de coherència amb el seu propi discurs, no hauria gosat partir cap al continent africà per demostrar les seves habilitats amb l'escopeta (que potser no són gaires, ha hagut de caçar l'animal terrestre més gros, tal vegada li falla la punteria i així té un objectiu de majors dimensions sobre el que encertar el tret). Estaria bé que el cap de l'Estat es posés davant d'un aturat o d'un empresari que hi ha perdut els cabells amb la crisi, i provés de justificar que mentre que a ells els prenen el pis per no poder pagar l'hipoteca, per petita que sigui, o mentre els embarguen per no poder pagar a la Seguretat Social, ell, sa majestat, ha anat a un safari per hobby, i que caçar un elefant pot costar 45.000 euros. Tal vegada així comprengui les crítiques i la crisi per la que passa la Casa Reial. Perquè açò sí que no és culpa d'Urdangarín!