TW
0

Llegir un escrit seu o escoltar el discurs fruit de la seva saviesa és un bon exercici per a qualsevol persona que vulgui entendre la realitat en la què estem immersos. Ja fa anys que conec al catedràtic de Pedagogia Social Antoni Petrus, una persona que fa entenedor el concepte o l'expressió més complicada i que, a més, transmet la credibilitat que molts polítics voldrien tenir al seu abast. Llegint ahir el seu article "La adversidad y la prosperidad", publicat en aquest mateix diari, vaig recordar-me d'aquelles tertúlies nocturnes, de caire informal, que fa anys es celebraven al bar La Rueda, en les que sempre sobresortia la seva veu autoritzada, o de les converses que durant l'època estival i en el seu refugi de Torret anam mantenint quan la seva activitat intel·lectual i d'oci ho permet. "El pessimista es queixa del vent, l'optimista espera que canviï de direcció i el realista ajusta les veles per tenir una plàcida navegació". Aquest és l'exemple que, en termes de navegació, ahir exposava de forma senzilla i clarivident el catedràtic per definir l'actitud que adopten les persones quan han d'afrontar una realitat que és adversa. A més d'un bon vent, també és necessari posar-hi de la nostra part.