Que tornin els anglesos!

El president del govern espanyol és un senyor que quan es va presentar a les eleccions ja estàvem en plena crisi econòmica internacional i, per tant, ell ja sabia que cada una de les seves promeses era mentida (el pobre Zapatero, encara no, mesquinet). I així i tot no va tenir cap escrúpol, va permetre que la gent el votàs precisament per tot allò que ja sabia ell que no podria fer.

El president d'aquestes Illes, per la seva banda, està en guerra amb la identitat del seu poble i les úniques coses que sembla que el preocupen són els guanys dels hotelers i la brillantina que es posa cada matí. I a Menorca, en comptes de consellers ara tenim miniconsellers, la principal preocupació dels quals sembla que sigui servir els seus amos de Mallorca i els terratinents locals.

I si miram més a munt, l'Estat el presideix una família desestructurada amb un cap que es dedica a matar elefants per distreure's de la crisi, mentre el president del Tribunal Suprem es fa pagar les trobades amb el seu amant i el gran banc dels ideòlegs del nacionalisme espanyol s'esfondra com una tèquina enmig de la Playa de Madrit. Ah!

L'exercit el tenim pel món, gastant 2,5 milions d'euros diaris en campanyes internacionals.

I amb aquest flicot per enmig, encara es queixen dels alemanys i de la seva presidenta, com si la senyora tingués qualque responsabilitat en aquest bordell que no és una altra cosa, en realitat, que una típica sarsuela espanyola. Hi podem afegir encara els milers de quilòmetres d'AVE i d'autopistes deficitàries, els aeroports sense avions, les autopistes d'Eivissa, el dic de Ciutadella i el metro de Palma. Quatre bilions de deute i pots de colacao plens de bitlets amagats per tot Espanya.

I mirant aquest desastre, penses "I què hi fa Menorca, aquí enmig?". "Quin esperit maligne devia influir perquè els anglesos la regalassin a Espanya i condemnassin un territori que era culte i dinàmic a aquesta calamitat? No tindria encara solució aquell error històric de fa 210 anys?

Perquè la Gran Bretanya en aquell temps tenia altres possessions al Mediterrani, Gibraltar i Malta, per exemple. I podem comprovar que a aquests territoris no els ha anat tan malament, la cosa. Malta, que és com una tercer part de Menorca, és país independent des de ja fa uns 50 anys, forma part de la Unió Europea i el seu idioma n'és oficial. Amb la seva independència, ja se n'ha encarregat de tenir unes bones comunicacions amb el continent.

Gibraltar, per la seva banda, diuen que és una colònia de la Gran Bretanya. De Menorca no ho diuen, que és una colònia d'Espanya. Però, en canvi, el gibraltarenys viuen com a reis i per res del món voldrien que canviàs la cosa. Per contra, a Menorca vivim des de fa 210 anys com les colònies més desgraciades del planeta, sotmesos econòmicament i culturalment.

Efectivament, l'Espanya imperial és d'aquelles que no fan ni deixen fer, com ho demostren les seves autopistes i ferrocarrils, que totes menen a la capital. Només s'ha interessat per venir a recaptar impostos sense capa mirament ni preocupació per la nostra economia, que no té res a veure amb la seva. La de Menorca sempre ha estat una economia productiva, com la de Catalunya, per exemple. La de les Espanyes Imperials, no.

Tothom ho sap que la primera necessitat d'una illa, si volem fer possible la seva prosperitat econòmica i social, són les comunicacions. I aquí la metròpoli mai no ha ajudat. Ni quan exportàvem blat, ni quan fabricàvem sabates, ni ara que mos vèim obligats a encalçar turistes. No ho té en compte ni per transportar els malalts que viatgen per necessitat.

Espanya no ha assumit en cap moment les responsabilitats inherents a la seva sobirania sobre Menorca I encara més, ha maldat per anul·lar les seves tradicions i fer desaparèixer el seu idioma per decret. I de vegades en nom d'una modernitat que, quan parlam d'Espanya, no ha existit mai. Ara mateix, volen tornar a oficialitzar el nom colonial de la nostra capital administrativa. Quan s'ajunten la supèrbia i la incultura, tot és possible.

Sembla raonable pensar que avui, en temps de democràcia, l'única justificació de la sobirania sobre un territori que tanmateix està separat pel mar, hauria de ser que els seus habitants tinguessin el mateixos avantatges que els del continent. I tenim dos exemples de solucions molt millors que la nostra: assumint les responsabilitats colonials, com en el cas de Gibraltar, o concedint la independència, com en el cas de Malta.

Podeu fer la prova. Avui, cap gibraltareny ni cap maltès no es barataria per un menorquí / menorquina. I açò que allà no hi ha corrides de toros!