Tot són bones notícies

Com ja s'ha convertit en habitual, va recórrer a internet per comprar els passatges, amb la idea de triar els dies i les hores en què fossin més econòmics. Perquè, com ja sabreu, els passatges ja no tenen un preu fix, sinó que són com la prima de risc, o com can pixa, que vol dir que varia segons els guanys de qui els controla.

Ensoldemà mos va telefonar per dir que, lamentablement, no podria venir. Anar i tornar Barcelona – Menorca li costava uns 350 euros, preu que s'havia de multiplicar per dos perquè pensava venir acompanyada d'un fill. I açò que fins i tot havia recorregut a una pàgina que, en aquest cas amb tot el cinisme del món, es diu "Vuelos Baratos". I aquí s'acaba la trista història de la dinada que pensàvem fer a un bon restaurant des Mercadal o de qualsevol altra població.

Però jo no me puc estar de tornar a dir allò que bonibé tothom d'aquesta illa ja sap, i és que la trampa de Menorca són els preus del transport. Ho són per a la vida social i cultural, i per a qualsevol activitat econòmica. I no és un problema que mos vengui de nou, sinó que s'ha anat repetint al llarg de la història moderna sense que l'Estat que pretén ostentar la sobirania de l'illa hagi tingut cap voluntat de resoldre'l.

En aquestes condicions, poques iniciatives poden arribar a triomfar. I quan es parla als joves d'emprenedoria o de nous projectes, sempre s'ha de fer amb el fre de mà posat, perquè tard o d'hora apareixerà l'obstacle d'uns transports pensats des de fora, amb interessos de fora, que no donen solució a les necessitats de l'illa i que escapcen el seu futur.

Hi ha com sempre el camí de la resignació, que a la vista dels resultats ha estat el més socorregut, però potser qualque dia s'haurà d'adoptar una actitud ferma, una actitud que només pot tenir força si és transversal. Açò vol dir, si uneix a totes les forces polítiques i socials de l'illa, amb independència dels seus amos exteriors.

Perquè la gent de Menorca –encara que de vegades ni ella s'ho cregui- ja ha demostrat que té capacitat de crear, d'inventar solucions, d'impulsar noves iniciatives. Fa centenars d'anys que ho està fent i la història de la seva economia n'és la prova més irrefutable. Però és evident que li falta un bon aliat al continent, un Estat com Déu mana. Diuen que les comparacions sempre són odioses i a segons qui, li couen, però jo ho tornaré a dir: Gibraltar i Malta, que també van ser territoris britànics com Menorca, ho tenen molt més ben resolt.

Però no és de la meva cunyada, ni del transport ni de la desgràcia d'haver caigut a Espanya, que volia rallar en aquesta tarda de l'estiu de 2012, sinó d'una excel·lent notícia que he llegit avui dematí.

El govern del senyor Rajoy, aquell que, entre altres coses més memorables, perdona els guanys no declarats a canvi de la mòdica comissió d'un 10 per cent i puja l'IVA de tot menys dels toros, ha desmantellat la unitat anticorrupció que funcionava a les Illes Balears. Aquesta unitat, per aquells que com jo, no sabíem ni que existia, era l'encarregada de fer les investigacions prèvies de la Fiscalia Anticorrupció.

Així, idò, aquesta fiscalia que tanta marxa du a Mallorca, que va a ritme de discoteca però que fitora pels camps de golf, es quedarà ara, si més no, sense el suport que li donava una mica d'agilitat. Persones malpensades, que n'hi ha moltes, es creuran que és una maniobra del govern espanyol perquè no es remeni més la merda dels pots de colacao, del Palma Arena, de Noós, de la senyora Munar i de tants de membres, amics, coneguts i beneficiaris del PP i de UDM.

Però jo he d'insistir que és una bona notícia, no sigui cas que qualcú em renyi en una carta al director. És una bona notícia perquè vol dir que el govern espanyol, que tant mos estima, ha afinant que a les Illes Balears ja s'han acabat els casos de corrupció. Ara tot va com ha d'anar i no cal mantenir cap unitat anticorrupció.

Total, darrerament només ha hagut de dimitir el delegat del govern...

I la corrupció que s'ha anat destapant aquests anys passats, haurem de concloure, emprant la llengua que adoren les autoritats d'aquestes illes, que "se la llevó el viento".

Insistesc, tot són bones notícies i mos espera un futur esplendorós.