Necessitam referents ètics

Front aquesta realitat, no pocs es poden cansar amb l'intent de regenerar oportunament la nostra societat. És tant el que hi ha per fer i tan poc el que el que podem fer, diuen alguns, que un bon feix de persones opten per passar de tot o quasi tot. I ja sabem que el desencís dels qui s'esforcen per fer una societat més justa i igualitària és la victòria dels qui viuen a favor del mal. Mentre hi hagi alguns que passin de tot, uns altres, segur, somriuran satisfets.

La Bíblia reconeix que Déu, amb ganes de despertar consciències i responsabilitats, actua per mitjà de persones concretes quan el poble ho necessita: "Noé, Abraham, Moisès, els profetes, els savis, els pobres de Jahvé, Maria, la samaritana, i Jesús d'una manera del tot significativa. Un rosari de noms, la major part dels quals ha acabat malament, però que han ajudat a reconduir cada moment.

On és Déu? es demanen tant els qui el cerquen de cor i amb ganes, com els decebuts i desinteressats. I Déu és, com sempre i segons la Bíblia, en qui creu en l'eficàcia de l'amor i ofereix el seu temps i el seu bon tarannà a favor del bé comú. Déu és amb qui pateix i amb qui li fa costat, amb qui planta cara a favor de la justícia, amb qui es sincer i juga net, amb qui és insultat i perseguit a causa de lluitar pacíficament a favor de la dignitat de les persones.

Salvador Giner, sociòleg espanyol de prestigi internacional que va rebre el Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política de l'any 2006, ens diu que Espanya és una societat en descomposició moral perquè té una mancança greu d'educació cívica, perquè no té referents ni orientació moral a causa d'un sistema capitalista que és "una màquina de crear frustracions", perquè viu un buit religiós que condueix a l'agressió, etc.

En aquesta situació, cada vegada som més els qui ens sentim convidats a descobrir i a donar a conèixer referents de talla. Referents que ens ajudin a millorar el moment present. Benet XVI proposa aquest any als catòlics Sant Joan d'Àvila. Dia 7 d'octubre el declararà "Doctor de l'Església", mestre i guia dels cristians.

El d'Àvila és un dels grans personatges de la història de l'espiritualitat espanyola. Va néixer a Almodóvar del Campo (Ciudad Real) l'any 1499 ó 1500, i va morir a Montilla (Córdoba) el 10 de maig de 1569. Aquestes dates estan plenes de fets importants per a la vida de l'Església i de la societat: s'està gestant la reforma de l'Església a Espanya, té lloc el moviment dels il·luminats, Luter fa la seva Reforma a Alemanya, es celebra el concili de Trent i s'inicia la Reforma catòlica.

Acusat per enveja davant el tribunal de la Inquisició i absolt, Sant Joan d'Àvila va ser un clergue de reforma: bon catequista i predicador, excel·lent conseller d'un gran nombre de persones de tots els nivells socials, bon escriptor, mestre preocupat per a la formació i reforma del clergat, amic del seu deixeble Fra Lluís de Granada i de Sant Joan de la Creu, de Sant Pere d'Alcàntara, de Sta. Teresa...

En aquest moment, tenir referents, tenir ganes de viure honradament i assenyadament, optar per una vida de reforma i millorament ètic, ens és imprescindible. Qui amb aquesta intenció entrega el seu temps i el seu bon ésser als altres, ens fa una aportació social de gran calat. Séneca ho expressà així: "Tot és aliè a nosaltres; tan sols el temps és nostre. La naturalesa ens ha donat en possessió aquesta cosa tan fugissera i relliscosa que ens la pren qui vol. I és que l'estupidesa dels mortals arriba a tant que, obtenint allò més ínfim i de manco valor, que sens dubte és pot canviar, admeten que sigui carregat a compte, mentre que ningú creu que degui res quan agafa temps d'un altre, essent açò l'únic que, tot i desitjant-ho, no es pot tornar".