La cosa s’acaba

Què li haurà succeït al govern? S'ha tornat súbitament humanitari? Ha canviat d'un dia per l'altre, i ara s'estima més a les persones que a la banca? O és que en Rajoy s'ha fet franciscà en un dels seus pelegrinatges a Brussel·les? Què va! Cap d'aquests no és el motiu.

La causa és una cosa molt més preocupant: que el govern ja no se sent amb prou poder per fer complir la llei, perquè li estan fallant els dos pilar en què se sustenta: la justícia i la policia. Els jutges ja fa dies que denuncien aquesta llei espanyola injusta, que beneficia la banca en contra dels ciutadans, i ja han començat a donar senyals de rebel·lió.

I la policia, que és en definitiva la força bruta que materialitza aquests actes d'injustícia legal, també ha començat a reaccionar a través dels seus sindicats. Arribats a aquest punt, les crides a l'ordre del ministre de la cosa, en Jordi Fernández Díaz, semblen cada vegada més agòniques. I, si m'ho permeten dir, amb la seva constant cara de pomes agres, la impressió que dóna és que el govern està molt espantat.

Si no fos així, no s'entendria que fins ara s'hagi dedicat a siular (com ho va fer també el govern anterior) mentre cada setmana anaven caient com a mosques centenars de pobres desgraciats que no podien pagar la hipoteca de la casa on vivien. Ja hi ha més de 400.000 famílies en aquesta situació i el nombre creix de 400 més cada dia.

Però la cosa més lamentable i injusta és que les víctimes no solament perden la casa, sinó que moltes vegades han de continuar pagant la hipoteca. Per què? Perquè el mateix banc que quan concedia la hipoteca va taxar l'habitatge al màxim preu, ara que li tornen el valora al preu més baix. I això la llei aquí ho permet.

I seria xistós si no fes plorar. Els bancs que han tingut més frissera per executar desnonaments han estat, fins ara, aquells que sobreviuen no gràcies a la seva bona gestió sinó als doblers han aconseguit de l'Estat. I en primera posició Bankia, el miracle aquell del poder central espanyol, que ja té concedits més de 40.000 milions d'euros per la cara i que sembla que haurem de pagar entre tots.

Però insistesc. El govern està espantat davant la seva pròpia feblesa. Perquè, en l'escala de valors de qui ostenta el poder, molt més greu que envelar al carrer els ocupants desgraciats d'una casa perquè no la poden pagar, seria veure que els jutges es declaren en contra de la llei i que els policies es neguen a complir les ordres.

Com podrien mantenir, en tal situació, aquest discurs arrogant que ara tenen el senyor Rajoy i tots els seus ministres? Per açò han començat les corregudes per cercar una fórmula, encara que sigui provisional, que permeti calmar els ànims. I com que qualsevol solució serà compromesa, mala d'explicar als bancs i motiu de més desconfiança exterior, cerquen la complicitat de l'oposició, que per aquests casos sí que serveix... I si no tenen més remei, estaran disposats a canviar lleis d'aquells que fins ara havien dit que eren intocables.

Però mentrestant, a Menorca tranquils. Amb rotondes subterrànies cada quilòmetre i mig, i passarel·les per damunt el prat de Son Bou, escales mecàniques per amunt i per avall al port de Maó/Mahón-Mahón-Mahón, tenim assegurat un futur feliç. De pel·lícula de Bollywood, que com tothom hauria de saber, és molt més divertit i hortera que Hollywood.