Bon Nadal, de part de l’espia

L'homo no venia gaire satisfet, perquè sembla que na Nataixa el va plantar just quan eren a punt de començar el seu idil·li. Però era de preveure, perquè al pobre no se li va acudir una altra cosa que comprar passatges de Ryanair. I la russa, quan feien coa per pujar a l'avió i va veure que li volien cobrar un suplement per l'ensiamada que duia a la mà, es va encarar i va acabar refregant coca i floreti per la cara del personal de l'aerolínia. I és que la nostra dona té aquella dignitat que mos manca als soferts viatgers de l'illa de les Vaques. I també a les autoritats, que permeten que per viatjar, mos humiliïn d'aquesta manera, quan és evident que no tenim alternativa.

Enmig del flicot que es va organitzar a la porta de l'avió, sembla que l'espia es va comportar com la majoria dels nostros conciutadans, apocats i submisos, disposats a acceptar totes les humiliacions. I na Nataixa açò no li podia tolerar. Va fer mitja volta i se'n va anar tota sola amb la coca feta un bunyol davall el braç. Així és que la nova i prometedora relació va estar a punt, però no es va arribar a consumar...

Aquest imprevist provocaria una profunda depressió al nostro homo, de tal manera que va desaparèixer del món i fins avui ningú no sabia on era. I la veritat és que ha tornat canviat. Ara és molt més crític amb la realitat que l'envolta i més incisiu quan ralla, encara que diu paraulotes. Potser somia que un dia tornarà a trobar na Nataixa i, amb la seva nova personalitat, la podrà conquistar i consumar.

– Quines merdes que escrius d'ensians vaig desaparèixer –m'ha clavat tot just obria la porta del meu loft–. Per aquest camí, tu i tot t'acabaràs adormint davant dels teus articles.

I com que jo m'he quedat mut, sense saber què respondre i fent sa pupoa, ell m'ha continuat increpant.

– Què no ho veus que només ralles de coses que són obvies i de general coneixement? O és que creus que paga la pena perdre un minut per explicar les contradiccions del govern del senyor Rajoy? Si ja ho sap tothom, que tots els seus compromisos eren mentides per guanyar les eleccions!

– Però bé s'ha de dir qualque cosa –m'he atrevit a contraatacar–. Que no es pensin que mos faran combregar amb rodes de molí.

– Calla, calla –ha insistit l'espia mentre es descordava la gavardina, deixava el capell al rastiller i s'aseia damunt la taula del despatx–. I quan parles del govern balear i d'aquell president que cada dia es dutxa amb brillantina, què? Que et penses que no ho sap tothom, de quin peu calça? Que ha vingut al món per defensar els interessos econòmics de Madrit i, de passada, per reduir el nostre idioma a la categoria d'un bolero mallorquí. No li demanis més coses, a l'homo!

– Però és que no és açò el que va prometre a les eleccions –he replicat més tost amb poc entusiasme, ho he de reconèixer–. Un president hauria de defensar els doblers de les illes, que paguen molt més del que reben, activar l'economia i crear feina, i millorar les comunicacions, i millorar l'escola, i defensar la llengua, tant si és de dretes com d'esquerres...

– Collonades, amic meu –m'ha envelat l'espia–. Aquest, com a màxim, alegrar els seus amics del totxo, que aquí es deuen dir amics del bloc de formigó, i de l'habitació doble todo incluído. Tot un programa per matar la gallina del turisme, en els temps que corren. Només has de veure el seu conseller de la cosa, que xala fotografiant-se amb els mèrvils d'un boc damunt el cap. Tallats. Una bona metàfora del govern que tenim!

–Bonu –m'he atrevit a dir encara–. Sempre mos quedarà el govern de l'illa, que per tradició hauria de ser més culte i il·lustrat, més respectuós amb el medi, més dialogant, més rigorós amb les normes, compromès amb la llengua...

– Ha, ha, ha! Calla, que encara me faràs rebentar la bufeta –m'ha respost l'homo que, sentint les meves paraules, no es podia aturar de riure i donava palmades damunt la taula com si estigués a punt de tenir un cobriment de cor–. Mira, fes-me cas i no vulguis escriure més obvietats. Fes-me el favor. A partir d'ara, els articles els tornaré a escriure jo i tu els signes i els envies al diari.

I mentre d'una revolada agafava el seu capell i es dirigia cap a la porta, ha afegit encara:

–Ah! I pensa desitjar bon Nadal a tothom que en sigui digne, que la setmana entrant descansaré.