TW
0

Li havia sentit a dir moltes vegades a la meva àvia materna i també a qualque parent més antic. Perquè sembla que era una vella tradició menorquina fer desaparèixer els arbres quan comencen a demostrar la seva plenitud. Excepció feta dels fruiters!

Amb la fal·lera de fer net, els arbres eren una creu per als nostros escrupolosos avantpassats. Escopien fulles seques, volves de pol·len, pinyes... Escampaven les seves arrels sense contemplacions i encara es desprenien de capes mortes de la seva soca. Tot un contratemps per tenir ben aclarit el carrer o el pati de davant ses cases.

Jo pensava que ja havíem eradicat aquest costum ancestral vinculat a una concepció antiga de l'entorn, però ara, en pocs dies, han aparegut diverses notícies de tales d'arbres que me fan pensar que m'equivocava. Tot i que, ben mirat, amb aquest anar de reculons que s'està imposant al país, potser és normal que també la paguin els arbres.

A les societats avançades d'on anhelam que venguin els turistes aquests que mos han de salvar, són capaços de desviar un camí abans de tallar un arbre. I mira que allà creixen millor i més a deveres que a la prima capa de terra que cobreix la roca menorquina. Però és que ells no han aturat d'avançar culturalment i les seves autoritats solen tenir una certa formació.

Les normatives proteccionistes del medi ambient i de la natura, als països d'on volem que venguin els turistes, solen ser tan estrictes que, quan veuen com van les coses per aquí, els costa entendre que Espanya formi part d'Europa. Tot i que Menorca havia arribat a tenir un cert prestigi en aquest àmbit, com a comunitat avançada de les terres del sud. Ja l'ha perdut.

Organitzacions com el GOB, que a ca nostra rep tantes crítiques, en aquells països també existeixen, perquè gent primitiva o poc escrupolosa a l'hora de fer doblers n'hi ha per tot, i per açò allà també s'han de perseguir els abusos, però la diferència és que les lleis sempre solen estar de la banda dels bons. O bonibé sempre.

Són ben curioses les crítiques que se solen sentir a Menorca contra el GOB, que s'accentuen en el món rural per culpa dels interessos de ja podem suposar quins propietaris. I seria divertit sentir-les si no fossin, tantes vegades, autèntiques difamacions. És per culpa d'ells que no es pot tallar un tamarell o aquella alzina que dificulta el pas del tractor..., com si en comptes d'una entitat sense ànim de lucre fos la policia muntada del Canadà.

O és que no sap tothom que una organització d'aquestes característiques, per més que pugui arribar a tenir influència, ni fa lleis ni normes, ni tampoc no les executa? I si el GOB denúncia que no es fa complir una llei, qui és que queda en evidència? Ells o l'autoritat que ha estat incapaç d'assumir les seves obligacions? O de canviar la llei, si és inadequada.

I poca broma de frivolitzar el paper que assumeix a la societat, perquè més d'una vegada és gràcies a organitzacions com aquesta que s'ha pogut d'alertar la població de perills que els poders públics han intentat amagar.

Les fotos amb què es vol vendre Menorca, les de les postals i els tríptics de promoció o els plafons de l'aeroport, haurien de pagar drets d'autor al GOB. Perquè en gran mesura, aquests paisatges idíl·lics que posam d'esca als turistes, son el resultat de la feina perseverant del GOB, i també, dels polítics que van aprovar normes perquè l'illa mantingués els valors que defensaven.

Però si hem de tornar a la vella cultura, o més bé incultura, que mos recorda que "els arbres fan sunya", la política proteccionista ja no és cap necessitat. Els boscos es poden convertir en biomassa per alimentar les tèrmiques de Sardenya, podem tallar arbres centenaris per millorar la circulació o abocar tot el mercuri que fa falta al mar perquè així els creuers remenaran millor la popa.

No fa falta fer projectes innovadors, ni esforçar-se per reinventar la tradició laboral de l'illa, ni investigar les noves oportunitats del segle. Tanmateix, si tenim sort, bé hi haurà qualque turista rus d'aquests que ara vindran a salvar-nos, que tindrà prou doblers per comprar l'illa.

I no s'apurin, no tindrà cap necessitat de canviar les autoritats actuals.