Preguntes al final del dia...

Exemples. El Rei surt de l'hospital. Cara inflada i cansada - no de treballar - però diu que està estupendo. Ja veus, amic meu, qui no se consola és perquè no vol: una reial família mig desfeta, greus sospites de corrupció, accidentades caceres d'elefants, estranyes princeses europees que li fan companyia... però ell està estupend. Lògic: no té cap problema econòmic, ni una hipoteca que pagar. Viu al seu aire. Ni tan sols ha volgut predicar amb l'exemple: com seria operar-se a un hospital de la Seguretat Social, educar els fills a una escola pública i ja no dic, que ja sé que un cap de estat és molta cosa, d'agafar el metro per anar a la feina o passar pel super i veure els preus de la fruita... i és clar que està estupend. Tots hi estaríem.

Més coses. La premsa ens informa de què la policia municipal comptarà amb uns nous uniformes. Imagin, amic meu, que de disseny, ja que el cost serà de prop mil euros per cap. Lògic: els ajuntaments de Menorca no tenen ara mateix cap problema econòmic a resoldre, tot funciona perfectament, les entitats cíviques, per exemple, reben més ajudes i subvencions que mai.. i, per tant, podem pensar en tenir una policia local vestida de dalt de tot.

Seguim. Un ministre del govern, al presentar els pressuposts per a l'any 2014, amolla una frase important: «hemos dejado a trás la recesión». Pot ser que sigui així però no ha dit que una cosa és la recessió i una de ben diferent, la crisi econòmica. Poden cantar pavanes, però enguany, a Menorca, vist el que ens assignen, seria més adequat cantar un ofici de difunts. Mentre els senyors que manen que són molt optimistes i ens asseguren que tot millora, jo he vist la silenciosa coa de persones a les portes del banc d'aliments i sé també de la greu preocupació de Caritas per atendre dignament totes les demandes d'ajuda que rep. Aquests rebrots verds que diuen que veuen són, de ben segur, fruit d'un miop daltonisme polític. Confonen, ai, desig i realitat.

Aquesta inútil i caríssima figureta de Lladró, pagada entre tots, que és el Senat, a la fi ha trobat una feineta a fer: diuen que se crearà una subcomissió que estudiarà la possibilitat d'adoptar de nou l'horari britànic. Que ja no seran les quatre mentre a Canàries són les tres. L'any 1942, aquell victoriós general Franco, Franco, Franco, va decidir el canvi en homenatge al seu admirat Hitler. El sempre enyorat Miquel Vanrell, recordava una glosa mallorquina que deia: «En Franco duu una camisa/que li falten dos botons/i li ha passat pels collons/ que a les onze sigui migdia». Pobres senadors, quina feinada els espera. No voldria jo, per res del món, estar a la seva pell. Aquests sí que són assumptes d'estat importantíssims que justifiquen totalment les seves anades i vingudes de Madrid.

Ja no importa seguir. No importa destacar, per exemple, la pèrfida i sofística utilització que ha fet el Govern de les Illes, dels qui no van participar a les recents manifestacions en contra de la seva política educativa.

Ho deia, ja fa molts anys, el poeta alemany Friedrich von Schiller: «contra l'estupidesa dels humans inclús els déus lluiten en va». Queda prou clar...?