Al senyor Bauzá l’haurien cessat

Naturalment que han de defensar el seu programa, però tampoc no han de perdre de vista que governen per al conjunt de la població, tant els seus votants com els dels altres i també els abstencionistes. I així, els bons polítics, quan ja han guanyat les eleccions, solen tenir el costum de moderar el discurs i intentar satisfer la major part de la població. Potser no està escrit aumon, però és un precepte de bona pràctica democràtica.

Està molt estesa l'opinió que el senyor Bauzà aspira a seguir els passos del senyor Matas, no pel camí que condueix a la presó, naturalment, que a aquest s'hi va per força, no per ganes. L'aspiració del senyor Bauzá seria arribar a ministre. I si açò fos cert, s'entendria molt millor l'estil amb què fins ara ha abordat els conflictes de la seva comunitat autònoma. Perquè cada vegada que obre la boca, tens la sensació que més que cercar la pau i la concòrdia cerca fer-se veure més enllà de la mar.

Com si volgués ser el primer de la llista en aquesta cort de presidents autonòmics del PP que envolten el senyor Rajoy i que cada vegada que diven que van a combregar amb el partit, en realitat s'estan empassant una roda de molí.

Balears continua essent la comunitat que, en relació a la seva població, aporta més doblers al manteniment d'aquest Estat malgastador i ineficient que encara n'hi ha uns quant que defensen. I Balears també continua essent una de les comunitats més maltractades pels pressupostos d'aquest mateix Estat, tan espavilat que proclama la igualtat mentre practica les més injustes diferències.

Molt poca estona ha dedicat el senyor Bauzá a queixar-se dels pressupostos miserables que, per a l'any vinent, assigna el govern Rajoy a les Balears. Tan poca estona com li va dedicar l'any passat, en què també eren insultants per als contribuents balears. Com si fos un gall dindi que s'estarrufa per un instant, perquè no sigui dit. Quatre dies més tard, sembla que ja no se'n recorda de la seva estarrufada i declara, fins i tot, que les Balears no tenen cap pressa per canviar el model de finançament, o una cosa semblant.

I no és que aquesta «poca pressa» no tengui conseqüències terribles i que no comporti drames socials coneguts de tothom. En la sanitat, en l'educació, en les persones dependents, en el transport, en la cultura... En tots aquells àmbits en què el govern té l'obligació de redistribuir la riquesa d'una manera més justa i solidària entre els ciutadans.

Aquesta poca pressa per resoldre els grans problemes econòmics de les Balears contrasta, sense anar més enfora, amb les presses del senyor Bauzá per imposar el seu TIL a les escoles. Però és que si ho miram amb visió d'aspirant a ministre, té la seva lògica.

Perquè si es vol tenir futur en aquest entorn anacrònic que avui governa Espanya, els professors són el ministre Montoro, que penses que deu dur els doblers a la faixa, com aquells pagesos d'antany. I el ministre Wert, que et figures de mestre d'escola amb el regle a la mà, i amb les fotos d'en José Antonio i en Franco darrere seu, que és com vam conèixer les aules a la meva generació. I de director de la (mala) escola, en Rajoy.

El senyor Bauzá sembla que vulgui ser el primer de la classe i per açò ha de fer mèrits acceptant sense reixistar condicions econòmiques que són lesives per a les Balears i marginant l'idioma que li és propi, el català, per molt que ho vulgui emmascarar amb l'excusa absurda de l'anglès.

El que potser no s'esperava el senyor Bauzá és la reacció de tants i tants de mestres que han posat per davant de les amenaces que rebien, la seva dignitat professional. I de tants i tants de pares i mares que han vist clara la deriva política del TIL i de les conseqüències nefastes que podia tenir per a l'aprenentatge dels seus fills. Crec que he vist una pancarta que ho resumia molt bé, «Anglès sí, però no així».

I amb tant de bordell com ha generat, no sé quines possibilitats té avui d'arribar a ser ministre. Perquè als governs de Madrid s'ha estilat sempre la mà dura, però dissimulant tant com podien. Ja ho escrivien el 1716, quan van ordenar al Governador de Catalunya que fes desaparèixer el català però «con instrucciones muy templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado».

És evident que, amb l'enrenou que ell tot sol ha muntat, al senyor Bauzá l'haurien cessat tot d'una..., fins i tot en aquell temps.

Ah! En aquell temps Menorca tenia la sort d'estar sota la bandera britànica.