Mor una fieta a l'ambulatori

Ens volen fer creure que tot està garantit i sota control. Fins i tot ens diuen que tenim garantit el dret a la vida i a la salut. No, senyor, a mi no m'enganyeu: res ni ningú no pot garantir-me la salut, ni la vida.
Tenim dret, això sí, a rebre les atencions que la salut necessiti, sempre en proporció a la magnitud d'aquestes necessitats i en proporció als recursos humans i materials que hi hagi disponibles. Hem de vigilar per tenir garantits aquests recursos, perquè la garantia sobre la vida o la salut són només un discurs de polític.

No pot haver-hi garanties sobre la salut i la vida, perquè en totes les persones hi ha un tros, una part, alguna cosa biològica que no coneixem, ni ara per ara podem conèixer. Aquesta part, des del punt de vista mèdic, fa que una persona sigui diferent d'una altra i reaccioni de manera diferent, en sentit positiu o negatiu.

Sembla que som iguals, però som diferents: hi ha alguna cosa biològica que ens fa diferents. Però no se sap què tenim de biològicament diferent fins que aquesta part diferent, fins llavors desconeguda, surt sobtadament a la superfície, i ens pot deixar malparats.

A l'ambulatori de Montcada i Reixac, àrea metropolitana de Barcelona, la mare va dur la fieta perquè tenia tos. Tenia dos mesos d'edat, un informatiu va dir que tres. Al dia següent, dimarts, torna a dur-la perquè no millorava. Van diagnosticar-li un «quadre de refredat sense febre». Però la nit de dimecres a dijous, la fieta va passar mala nit, sembla que molt mala nit, i al matí de dijous la mare la va dur per tercera vegada al centre de salut.

A l'ordinador del taulell del centre consta que la mare va sol·licitar atenció mèdica per a la filla a les 10.23 hores. Sembla que algú va veure que la fieta estava molt malament. A l'ordinador de la pediatra consta l'atenció a les 10.35. Sembla que la fieta era al cotxet, morta, i que van adonar-se'n en agafar-la per a la visita.

Ni les immediates maniobres de reanimació ni el servei del 061 van aconseguir de tornar-li la vida. La família va denunciar els metges perquè considera que no van atendre la fieta ni prou a temps i ni prou correctament.

No tinc més informació que la periodística. Trobo que és possible que hi hagi hagut una atenció no prou ràpida ni prou correcta. Però trobo que és més probable que la situació clínica inicial de la fieta no feia pensar d'entrada que evolucionaria tan malament. En aquests casos, la prudència aconsella atenta observació perquè, com deia, en tota persona hi ha alguna cosa biològica que no es coneix, que no se sap, i que no permet de garantir una determinada evolució.

Sí que se sap, en canvi, que aquell centre de salut havia tingut servei d'urgències durant la nit, i va ser precisament durant la nit que la fieta va empitjorar fins al punt de morir unes hores després. Però el servei d'urgències de la nit, aquella nit, i les nits anteriors, estava tancat.

L'autoritat sanitària va afanyar-se per assegurar que això no hi té res a veure, que ells no tenen res a veure amb la mort de la pacient, que tot es va fer segons els protocols. Però el fet és indiscutible: les urgències de la nit d'aquell centre de salut havien estat tancades per les retallades, per estalviar diners i donar-los als bancs.

No es pot saber amb certesa si ara la fieta estaria viva si hagués tingut l'oportunitat d'anar a les urgències del centre durant la nit (tot d'una, el metge de guàrdia l'hauria enviat a l'hospital). Però les urgències estaven tancades, per als bancs.

bello.cat / jordibell@gmail.com