Ja és Nadal. Oh gara!

La recol·lecció de literatura oral depèn en bona mesura de la memòria dels informants, els quals sovint poden modificar els textos tradicionals segons els sembli o poden presentar-los en versions parcials o incompletes.

En el « Folklore menorquí. De la Pagesia» (edició a cura de Francesc Florit Nin, 1986), Francesc Camps i Mercadal publica una cançoneta dins les de tema nadalenc, que diu així: Enmig de l' hivern,/ enredat de fred, / amb Maria, Verge i Mare, / hogara, hogara / ja l'escalfarà sa Mare [pàg. 51]. Una cançoneta una mica misteriosa, amb aquesta mena d'estirabot final, el mot mare a final de vers dues vegades i, sobretot, l'incomprensible hogara duplicat. És possible que la versió que el Dr. Camps va recollir fos incompleta? A veure:

Els versos 1, 2 i 4 tenen 5 síl·labes mètriques; en canvi, el 3 i el 5 en tenen 7. Al meu entendre, hi faltaria, si més no, un vers, el qual vindria a acomplir la rima assonant en ee (hivern / fred...). No se'm fa difícil pensar en un vers 3' que digui, per exemple, "...es troba el Bon Jesuset..." (7 síl·labes), o bé només "...hi ha el Bon Jesuset" (5 síl·labes).

Pel que fa a l'hogara, hogara. En el text editat, s'hi adjunta una nota (n. 63) que diu: «Forma no documentada». Tal vegada podríem mirar de documentar-la.

Vegem:
1) El Diccionari Alcover-Moll recull gara!, així com també l'expressió iterativa gara-gara. De la primera, diu que és una interjecció d'amenaça o d'advertiment de perill; en castellà ¡cuidado!, ¡guarda! Aporta l'AlcM, com sol fer sempre, documentació antiga; per exemple, dels Sermons de Sant Vicent Ferrer (s. XIV): «Si has votat res, compleix-ho; si no, gara de la punició!», o bé: «Quan te pren una febre o tens la barba blanca o les mans te tremolen, he!, gara de caure!».

Quant a l'etimologia, Moll diu que es tracta d'un imperatiu del verb provençal garar, 'atendre', 'observar', 'guardar'. De la segona, gara-gara, diu: «Sembla una iteració (...) com si diguéssim: guarda, guarda, mira, mira» i la defineix com «afalacs o compliments que es fan per guanyar-se la voluntat de qualcú» (cast. zalamería). S'hi aporta la locució següent: «Per davant la gara-gara i per detràs la punyalada», «fer la bona a algú mentre d'amagat d'ell li causen perjudici».

2) Joan Coromines (DECLC, IV, 354) confirma l'etimologia de l'occità antic garar 'resguardar', provinent d'un fràncic *WARON, «tenir cura d'alguna cosa, cuidar-se'n»; d' on ve el francès garer 'guardar', gare 'estació' i garage 'garatge, local destinat a guardar carruatges'. En basc, gara dóna «idea d'elevació i desenvolupament, riquesa» i es tracta d'una arrel robusta i aborigen, segons Coromines, per a qui podria ser un mot d'origen romànic introduït al basc a través del bearnès. (De passada ho record: els lectors de premsa sabran que en l'actualitat, es publica a Euskadi el diari «Gara», redactat principalment en èuscara).

Segons açò vist, gosaria proposar per a la cançoneta de Nadal un text així: Enmig de l' hivern, / enredat de fred, / amb Maria, Verge i Mare, / hi ha el Bonjesuset. / Oh, gara!, oh, gara! / (...)/ ja l'escalfarà sa mare!