Diuen que Menorca està deprimida. No han sentit vostès massa vegades que la nostra economia està a la coa de Balears? Hi ha qui pensa que hem perdut el caràcter emprenador. Patim una crisi d'autoestima. Hauríem de ser capaços de descobrir els exemples que tenim al voltant que motiven l'optimisme.
El millor és Quesería Menorquina, que aquesta setmana ha aconseguit aixecar el concurs de creditors que pesava sobre l'empresa des d'abril de 2011. No és un tràmit, sinó el resultat de la constància, l'esforç, la intel·ligència i l'eficàcia de l'equip directiu, encapçalat per Francesc Tutzó i Jesús Esparza, i tots els socis-treballadors, inclosos els que ja no hi són.
La crisi general i la de «El Caserío» gairebé comencen alhora. El desembre de 2008, Kraft diu que tanca la fàbrica. La pitjor notícia. Juliol de 2009 arriba José María Ruiz Mateos, a qui només li faltava el vestit de Superman quan per caure simpàtic reparteix una paga extra als treballadors. Què fàcil és enganar als desesperats!. Si amb Kraft l'empresa estava a punt de morir, Nova Rumasa venia a fer d'enterrador. I així el maig de 2011 els directius i els treballadors de Quesería Menorquina es queden amb la fàbrica i els deutes, fins que tres anys després aixequen la suspensió de pagaments. I tot aquest procés enmig de la terrible crisi que estem vivint. Tot i que encara QM no té el futur garantit (qui el té?), s'ha de reconèixer que és un bon exemple de com superar les grans difiultats d'aquests temps.
Ells, amb noms i llinatges, mos demostren que des d'una Illa podem ser competitius, que la col·laboració i no l'oposicó donen resultats, que és possible creure en la indústria, que la generositat i l'esforç pesen més que no les hipoteques. Ara sí estic convençut que la gent de QM és de fiar. Enhorabona.
