El senyor Bauzá deu ser el president que més ha parlat d'educació des que va començar aquest segle. Es creu que en sap tant que s'atreveix a pontificar en públic sobre tot allò que afecta les aules, els mestres i les famílies. I quan s'hi posa, en pot arribar a dir de tan grosses que posa en evidència que potser serà un bon farmacèutic, però que d'educació més val que no en ralli.
La prova més elemental d'aquest desconeixement és la consellera que ha triat perquè li meni la cosa. Una senyora, amb tots els respectes, que deu tenir moltes virtuts, però que tampoc no va gaire llegida sobre qüestions d'educació d'infants i joves, ni de gestió d'escoles. Més tost gens.
L'única cosa remarcable que en podem dir és que en pocs mesos s'ha convertit en la consellera d'educació més coneguda del país. Però no ha estat per la seva feina i ni tan sols per la violència administrativa amb què tracta els directors d'institut, la més absurda de què tenim notícia. No, la seva fama ve del grau d'incultura general que va manifestar aquell dia que rallava del prestigiós informe de l'OCDE Programme for International Student Assessment, conegut com a PISA, i el va rebatejar com a TREPITJA.
Són les paradoxes de la vida. El govern que més maltracta el nostro idioma des del temp d'en Franco, que renega sense escrúpol de la política lingüística de tots els governs del PP i del PSOE anteriors, va haver de mostrar el llautó precisament amb una paraula ben nostra, trepitja...
Però tant ell com ella sembla que no se n'avergonyeixen del paperot que fan. I continuen parlant i parlant, seguint aquella màxima dels mals polítics que diu que, si repeteixes moltes vegades la mateixa cosa, al final la gent s'acaba creient que és vertadera, per falsa que sigui. I encara més, s'atreveixen a implantar el famós TIL sense aval de cap pedagog reconegut, sense col·laboració de cap Universitat, sense cap experimentació prèvia i sense cap experiència d'èxit de cap país del nostre entorn geogràfic.
Hi ha una realitat dramàtica que afecta l'educació de les illes, d'Espanya i de la majoria de països del sud d'Europa. Aquests dies he tingut ocasió d'assistir als debats de la Unió Europea sobre el tema i és evident que tots els indicadors marquen la necessitat de profundes transformacions. L'educació demana canvis, però no hi ha cap indici que vagin en el camí d'aquestes reformes balears que podríem anomenar d'aficionats o, amb més duresa, d'indocumentats.
A Europa tothom coincideix que, per millorar l'educació, ara toca prepara millor el professorat -perquè pugui encarar els canvis de la societat i sobretot dels joves. I a la vegada, que s'ha d'incidir en les famílies perquè estalonin amb més dedicació la feina de les escoles. I finalment, i diria que és el resultat de les dues mesures anteriors, s'ha de motivar molt més els infants i els joves perquè estudiïn, començant per donar més autonomia a les escoles. Més autonomia i a la vegada més instruments per verificar i corregir els resultats.
Tot açò és difícil de compaginar amb un govern que ja ha demostrat que és incapaç de dirigir l'educació i que practica un autoritarisme d'èpoques passades. I també és difícil de combinar amb una economia insular pensada per fer feines de temporada i mal pagades. No és una casualitat que al territoris on només viven de les vacances dels altres es treguin sempre els pitjors resultats acadèmics. És mal de fer motivar els joves perquè estudiïn si la societat només viu pendent de quants doblers deixaran els turistes, del que gasten a les discoteques i dels litres de cervesa que consumiran quan agafin la moixa. No cal estudiar gaire per aspirar a aquestes feines. I amb l'anglès que aprendran amb el TIL, segur que sabran tornar canvi.
