Menorca.info

Enmig de la pandèmia i amb la preocupació -simplista- de com haurem de celebrar el dia de Nadal i de quan tocarà vacunar-se...

Com no hem d’estar preocupats per la situació a què mos ha menat la covid-19? Les incerteses afloren per tot arreu...

Una mala notícia per a tothom que, enmig de la pandèmia, es va sentir una mica més confortat....

Llegia fa pocs dies que l’Associació de gallina menorquina ha hagut de suspendre les seves activitats...

Aquells que es dediquen a remenar el passat -un exercici molt necessari per entendre el present- ens expliquen ara que d’epidèmies...

No sé si he explicat mai aquesta anècdota. A començaments dels setanta jo treballava per a una empresa sueca fabricant de maquinària

Diu Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la comunitat de Madrid, que «la Justícia, la Comunitat, el Rei o les lleis són impediments perquè Pedro Sánchez canviï aquest país per la porta de darrere, com pretén»

Prenc manllevat el títol de la dita que me va ensenyar un bon amic, i bon cuiner, que té el poc habitual costum de raonar...

Hauré d’acabar donant la raó a la meva filla petita, que és advocada, quan diu que res de tot allò...

Ben segur que aquest estiu que va acabar ahir el recordarem una bona estona. I el record no serà agradable...

Encara que ho podria semblar, no són els noms d’una banda d’arreplegats que malviu envestint velletes o esbutzant portes...

Amb epidèmia o sense continuam sense saber quina ha estat la intervenció del govern en l’«adiós muy buenas» de qui ha estat cap de l’Estat espanyol

Escoltant les dissertacions del darrer Fòrum Illa del Rei, no hi ha més remei que fer memòria...

Mentre el personal ja s’ha acostumat a dur mascareta bonibé per anar a pixar i tot, i la preocupació pel futur econòmic...

Amb uns nombres que cada vegada són més alarmants, els econòmics i els de contagiats

«Soooorpresas te da la vida». Com diu Rubén Blades a la seva cançó dedicada al xoriço Pedro Navaja...

Mal temps per a les versions oficials, perquè són difícils de mantenir quan cada ciutadà va equipat amb un mòbil que a l’instant...

Si reculam uns cent anys, Menorca patia una crisi econòmica que la va dur a la ruïna, el món es matava en un joc macabre...

Mentre amb les alegries de l’estiu s’escampen els brots de covid-19, creix el pànic, però ara més que sanitari és pànic econòmic...

No sé si les ganes de festa que estan manifestant alguns col·lectius, respon a la irresponsabilitat de qui es pensa que el coronavirus ja és història passada o al desfici de qui creu que el món s’acaba

Me demanava un si és ver que, als anys 70, el transport marítim de Menorca encara havia de carregar i descarregar els cotxos...

Propòs un exercici tan esquemàtic com políticament incorrecte. Ajuntar dos personatges que han compartit la història...

És una satisfacció saber que a Menorca ja fa dies que no hi ha nous contagis i que l’UCI de l’Hospital...

Sí, sí, ha d’anar molt gros per Madrid perquè el ministre Grande-Marlaska hagi cessat el responsable de la Comandància de la Guàrdia Civil, el senyor Diego Pérez de los Cobos

En Miquel Montoro és un fenomen singular. Un al·lotet del camp mallorquí capaç d’abocar la seva còrpora...

Els mateixos que es van deixondir massa tard per abordar l’epidèmia, ara tenen frissera per acabar...

Conèixer el territori vol dir saber que Sant Climent o Llucmaçanes són nuclis de població ben diferenciats...

No sé si he explicat que la propagació de l’epidèmia de la covid-19 me va agafar a Barcelona...

Gestionar és molt més complicat que pontificar. I açò ho sap perfectament tothom que s’hagi trobat enmig d’un sarau...

A aquestes alçades ja és evident que el covid-19 ha agafat la majoria de governs del món «amb es pixat en es ventre»...

Ja entrats en la quarta setmana de l’estat d’alarma, i en la segona del confinament total, encara hi ha massa nombres...

El moment actual és prou delicat com per meditar molt les paraules. És molt còmode arreglar el món des del sofà de casa...

Mal moment per fer crítiques de la gestió del coronavirus. I per escampar informacions que no estan contrastades...

Segurament recorden aquells «hilillos de plastilina» del senyor Rajoy que finalment van ser el desastre ecològic més gros que ha patit Espanya...

Per més que les portades del coronavirus ja ho tapen pràcticament tot, l’altra notícia més inquietant del moment...

Poques pel·lícules han generat tanta expectació com «L’últim tango a París». La combinació d’un director com Bertolucci...

Una àvia meva va morir a causa de la grip pandèmica de 1918, as Migjorn Gran, igual que potser fins a cent milions de persones...

Tothom pendent dels pressupostos i tothom pendent de si n’hi haurà. Perquè al cel hi ha uns nivolats molt foscos...

Sembla que hi haurà polèmica per la construcció d’un embarcador de creuers devora la Mola...