Menorca.info

Han succeït tantes coses aquests darrers anys que potser ja ningú no se’n recorda d’aquells «brots verds» que els governants del país anunciaven

Potser la manifestació més trista dels moviments que hi ha aquests dies a Barcelona, però també a altres ciutats...

Ensoldemà de les eleccions catalanes -dilluns passat-, la notícia més comentada al carrer ja no eren els resultats electorals...

Me pens que avui toca rallar d’eleccions. De les que tindrà diumenge vinent Espanya, encara que només les podran votar a Catalunya

A poca cosa més de dos-cents quilòmetres de Menorca hi ha un país que s’acaba. És l’exemple que tenim més a prop...

La pandèmia no deu ser tan important com diven, si el ministre de Sanitat deixa la cosa per anar-se’n a conquistar Catalunya

Us ho hauríeu pensat mai, que estaríem així com esteim el gener de 2021? Ben segur que no

Era la manera fàcil de no voler saber quin era el motiu i, a la vegada, de calmar la mala consciència de no fer-hi res

Diu el govern que tothom que pugui, treballi a ca seva, davant l’ordinador. Cosa que s’estén també a les relacions familiars...

Com aquell qui no vol la cosa, demà s’acaba el 2020. I la memòria col·lectiva no en guardarà un bon record...

Entre xifres de la covid, pamflets de militars retirats, insults parlamentaris que avergonyeixen i jutges dedicats a la política...

Mentre a Espanya l’esport de la temporada sembla que és saber quanta gent podrem reunir a taula el dia de Nadal...

Confinats com esteim a molts de territoris, amb toc que queda i fronteres tancades entre municipis i assistim impassibles a l’espectacle diari de la política espanyola

Un antic refrany castellà diu que «la ocasión la pintan calva». Té molts d’equivalents en català, però crec que el més menorquí seria «agafar-lo pes cabeis»

Enmig de la pandèmia i amb la preocupació -simplista- de com haurem de celebrar el dia de Nadal i de quan tocarà vacunar-se...

Com no hem d’estar preocupats per la situació a què mos ha menat la covid-19? Les incerteses afloren per tot arreu...

Una mala notícia per a tothom que, enmig de la pandèmia, es va sentir una mica més confortat....

Llegia fa pocs dies que l’Associació de gallina menorquina ha hagut de suspendre les seves activitats...

Aquells que es dediquen a remenar el passat -un exercici molt necessari per entendre el present- ens expliquen ara que d’epidèmies...

No sé si he explicat mai aquesta anècdota. A començaments dels setanta jo treballava per a una empresa sueca fabricant de maquinària

Diu Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la comunitat de Madrid, que «la Justícia, la Comunitat, el Rei o les lleis són impediments perquè Pedro Sánchez canviï aquest país per la porta de darrere, com pretén»

Prenc manllevat el títol de la dita que me va ensenyar un bon amic, i bon cuiner, que té el poc habitual costum de raonar...

Hauré d’acabar donant la raó a la meva filla petita, que és advocada, quan diu que res de tot allò...

Ben segur que aquest estiu que va acabar ahir el recordarem una bona estona. I el record no serà agradable...

Encara que ho podria semblar, no són els noms d’una banda d’arreplegats que malviu envestint velletes o esbutzant portes...

Amb epidèmia o sense continuam sense saber quina ha estat la intervenció del govern en l’«adiós muy buenas» de qui ha estat cap de l’Estat espanyol

Escoltant les dissertacions del darrer Fòrum Illa del Rei, no hi ha més remei que fer memòria...

Mentre el personal ja s’ha acostumat a dur mascareta bonibé per anar a pixar i tot, i la preocupació pel futur econòmic...

Amb uns nombres que cada vegada són més alarmants, els econòmics i els de contagiats

«Soooorpresas te da la vida». Com diu Rubén Blades a la seva cançó dedicada al xoriço Pedro Navaja...

Mal temps per a les versions oficials, perquè són difícils de mantenir quan cada ciutadà va equipat amb un mòbil que a l’instant...

Si reculam uns cent anys, Menorca patia una crisi econòmica que la va dur a la ruïna, el món es matava en un joc macabre...

Mentre amb les alegries de l’estiu s’escampen els brots de covid-19, creix el pànic, però ara més que sanitari és pànic econòmic...

No sé si les ganes de festa que estan manifestant alguns col·lectius, respon a la irresponsabilitat de qui es pensa que el coronavirus ja és història passada o al desfici de qui creu que el món s’acaba

Me demanava un si és ver que, als anys 70, el transport marítim de Menorca encara havia de carregar i descarregar els cotxos...

Propòs un exercici tan esquemàtic com políticament incorrecte. Ajuntar dos personatges que han compartit la història...

És una satisfacció saber que a Menorca ja fa dies que no hi ha nous contagis i que l’UCI de l’Hospital...

Sí, sí, ha d’anar molt gros per Madrid perquè el ministre Grande-Marlaska hagi cessat el responsable de la Comandància de la Guàrdia Civil, el senyor Diego Pérez de los Cobos

En Miquel Montoro és un fenomen singular. Un al·lotet del camp mallorquí capaç d’abocar la seva còrpora...