En el capítol anterior, el conseller de la cosa estava ben espantat perquè els quatre militants de l’altre partit seu havien partit peres i ja ningú no sabia si tenien la cara al sol o a l’ombra. Ja se sap que els salvapàtries sempre són perillosos. La cosa estava tan complicada que per no saber, no se sabia ni si el Parlament de les Illes Tropicals encara té president. I així és que el nostre espia es va permetre disfressar-se de candidat al càrrec i tothom va trobar la seva presència tan normal...
Mentre el conseller no se’n sabia avenir i l’assessor patia com sempre pel seu sou, na Nataixa va aprofitar el bordell instal·lat en el govern per fer la seva lliçó particular de política, convençuda que tant el partit del conseller com l’altre partit del conseller només tenen l’objectiu de donar moltes llicències d’obres i ser molt espanyols, però que molt espanyols. Tant, que ens consta que alguns han anat a Benidorm Fest, a la tria del cantant que anirà a Eurovisió.
- Bon dia, conseller -va dir na Nataixa mentre entrava al despatx amb un caixó ple de cartes.
- Si que vens carregada, avui -va respondre l’assessor abans que el conseller se n’entemés de l’arribada de la secretària, distret com estava amb la flor que tenia damunt la taula.
I és que encara no ho hem dit. Avui l’espia anava disfressat de gerro amb una margarida damunt, d’aquelles que serveixen per decidir si t’estimen o no t’estimen. I el conseller estava ben encaparrat mentre arrabassava pètals a la vegada que deia: «pactaré amb es ‘kefes’ de Madrid de l’altre partit o pactaré amb els sublevats d’aquí de l’altre partit...».
- I tant que vaig carregada -va respondre na Nataixa a l’assessor-. Des que s’ha sabut que volem suprimir tanta norma urbanística i tanta protecció des paisatge, m’arriben peticions d’obres una darrere s’altra. I de l’Illa del Nord, amb açò que es modificarà el PTI, un mal que fer!
- Açò és bo, açò és progrés -va replicar l’assessor mentre es tocava la butxaca.
- I la majoria m’arriben de França -va continuar na Naraixa-. Mira aquesta, per exemple. Volen fer 199 xalets a la costa sud de l’Illa i diven que l’aigua ja se la inventaran. O aquesta altra, que diu que volen comprar un poble sencer per fer hotelets amb encant... i que ja duran rulots per reubicar els indígenes.
- Negoci, negoci per els amigots! -va replicar l’assessor, més content que un gínjol- Quan ho sapi, es president dets hotelers està encantat. Sempre ho diu que per els seus interessos, encara tenim massa pocs turistes.
- Esteis matant sa gallina -va respondre na Nataixa, posant cara de dir «desgraciats»-, i quan la tingueu ben morta, no hi quedarà res.
- Ai Nataixa -va fer el conseller mentre se girava cap a ella-. Ja ets aquí. Avam tu que ets tan llesta, què trobes que he de fer. És que jo no sé per on partir...
- Ja ho veig, conseller -va replicar ella ben alegre- que no sap amb qui s’ha de quedar per mantenir la majoria. Pensi que si se queda amb els «kefes» de Madrid, els parlamentaris sublevats que tenen aquí li faran la punyeta cada dia.
- Això pensava -va respondre el conseller ben apagat.
- Però si es queda amb els parlamentaris sublevats d’aquí -va continuar na Nataixa-, els «kefes» de Madrid li faran la punyeta cada dia.
- Mem -va respondre el conseller-, això també ja ho pensava. I és que no sé què he de fer i me ve plorera... Ara que havia tocat poder... Avam si a sa presidenta, que està tan desesperada com jo, li agafa per tornar a fer eleccions i les perdem.
- Però què diu, conseller -va intervenir l’assessor dissimulant que estava més espantat que ell-. Tan bé com ho feim! Amb mig any de govern ja mos hem apujat es sou, hem suprimit l’oficina anticorrupció, deixam fer cases de pisos al gust de les immobiliàries, els milionaris ja no paguen l’impost de successions i el curs qui ve segregarem els al·lots per llengos.
- Tantes coses bones, hem fet ja? -va replicar el conseller ara una mica més deixondit.
- I tant, conseller -va sentenciar na Nataixa amb cara d’oi- Que bé que ho fan! -I se’n va endur el gerro per canviar l’aigua a la pobra margarida, que s’havia quedat sense pètals.
