En el capítol anterior, el conseller de la cosa va arribar al despatx més content que un gínjol. I l’assessor i la secretària es van pensar que era pels resultats electorals de les Rías Galegas. Però va ser que no, perquè el conseller ja sabia que allà era impossible que traguessin un mal resultat. Quan tens la paella pel mànec...
L’alegria li venia al conseller de ca seva, de la reconciliació a la siciliana entre els diputats de l’altre partit seu, de tal manera que ja podien pactar, tots junts, la gran operació «llibertat» de la legislatura de les Illes Tropicals: liberalitzar la construcció perquè cada promotor immobiliari gros i cada hoteler gros, poguessin fer allò que els sortís d’allà. Ja se sap que els bons negocis demanen no tenir feda de res.
L’espia, que ja s’ho va veure venir, s’havia presentat a la conselleria disfressat de promotor de desgavells urbanístics, i això va permetre que arribàs al despatx entre reverències. I encara més, quan el va veure entrar, el conseller li va oferir per seure la seva pròpia poltrona.
Avui, en canvi, el conseller tornava a arribar ales baixes. Es demostra que és una persona molt inestable. Ho diu l’espia, que aquesta vegada ha entrat al despatx volant, disfressat de moscard, perquè amb aquest temps que fa, ja n’hi comença a haver.
- Remil gotes! -va exclamar el conseller-, ara a Europa mos diven que fer manifestacions de catalans no és un acte de terrorisme...
- Idò que es pensava, conseller -va respondre na Nataixa mentre s’espolsava el moscard que l’havia començat a rondar a ella-. Que tot s’hi val per anar en contra des diàleg i de sa llei d’amnistia?
- Mem -va replicar el conseller-, una cosa són ses nostres manifestacions patriòtiques i una altra ses dets altres... I ara que tenim un jutge que ha trobat la manera, van aquests europeus i diven que no posem sa banya en es terrorisme perquè manifestar-se no és terrorisme.
- Per aquest camí seu, es pagesos que es manifesten també ho deven ser, de terroristes... -va continuar la secretària.
- Bono, deixem-ho estar -va dir el conseller, quan va veure que amb aquella discussió perdria es pa i es paneret-. Avam, Juan Pelayo, què tenim avui per governar?
- Una mala notícia, conseller -va respondre l’assessor, mentre es posava en guàrdia pel xàfec que ja veia venir. El Consell Escolar de l’Illa de Nord, no fa bonda.
- Però com pot ser, això? -es va alçar indignat el conseller, mentre intentava esclafar aquell moscard que li acabava de perforar el nas.
- El Consell Escolar s’ha reunit -va continuar l’assessor, amb la boca petita- i ha aprovat un manifest en contra de sa segregació lingüística de s’alumnat. Diven que amb ets al·lots no s’hi valen jugades polítiques.
- Això és es ‘colmo’ -va començar a cridar el conseller a la vegada que continuava lluitant amb el moscard-. Però que no li vam dir al president o a la presidenta d’aquella Illa, que no me’n record mai de qui és, que havia de triar bé a qui posava davant ses escoles?
- I així ho va fer, conseller -va respondre l’assessor Juan Pelayo amb un fil de veu- Hi ha col·locat una presidenta i un vicepresident, i quatre batles, tots nostros, però sembla que no n’hi ha prou.
- Con que no n’hi prou? -va continuar el conseller mentre es treia la sabata per veure si podia acabar amb el moscard a cops- Que és que en aquest Consell Escolar deixen votar qualcú més?
- Clar conseller -va intervenir na Nataixa entrant en la conversa, però amb dificultats, de tant que la feien riure les acrobàcies del moscard-. També voten els representants des mestres i professors, dels pares i dets alumnes, i...
- Mem -va respondre el conseller quan el moscard li va donar una treva, instal·lat a la bandera que presideix la sala-, quina merda de Consell! Ho hauré de parlar amb es comissari de s’altre partit nostro, que a ell encara li farà més poca gràcia que a jo.
- Podríem fer com amb s’oficina anticorrupció, conseller -va amollar l’assessor, amb la dèria de fer punts-. Eliminam es Consell Escolar, i tot aclarit.
- No és mala idea, Juan Pelayo. Ets un bon assessor i... -però no va poder acabar la frase, perquè el moscard es va llançar directe contra el seu nas.
