En el capítol anterior, el conseller de la cosa es ventava del seu anunci d’un gran debat per acabar amb la massificació turística. Però mentrestant preparava una llei perquè n’hi hagués encara més, de massificació -i manco habitatge, de retruc. I si el seu assessor aplaudia aquesta fórmula tan recargolada d’enredar la gent, na Nataixa en canvi, s’indignava davant de tanta hipocresia.
I és que en la vida sempre arriba el moment en què has de decidir si estàs a favor del benefici col·lectiu o del guany dels quatre que bavegen quan els omples les butxaques. O així ho veia el nostre espia, per segona setmana present al despatx del conseller disfressat de motiu floral, ja una mica pansit per més que na Nataixa el regava cada nit.
Avui en canvi, com veuran, hi ha molt de remenot a la conselleria, però l’espia s’hi ha pogut colar. Quan els vigilants l’han aturat a la porta, ha dit que venia de part de l’altre partit del conseller i, com que els vigilants saben que en té dos (el qui governa i el qui comanda), però ja no poden discernir quin és un i qui és l’altre, no s’han volgut jugar la feina i l’han deixat entrar.
Dins el despatx els nirvis eren grossos. Na Nataixa i l’assessor amb l’ai al cor, i el conseller, suant com un porc, que contínuament entrava i sortia. L’espia el va sorprendre en una de les entrades.
- Juan Pelayo -va exclamar el conseller entre alenades- però quina merda d’agenda m’has fet? Vaig i venc d’una reunió i l’altra sense parar!
- Jo no -va respondre l’assessor, blanc com el paper-. Ha estat na Nataixa qui li ha quadrat l’agenda.
- Però què dius, Juan Pelayo? -es va indignar na Nataixa-. Ets tu qui me va dir que les dues reunions havien de ser abans de les eleccions europees i que el conseller tenia molta frissera.
- Mem! -va exclamar el conseller amb uns ulls que assassinaven-. A una sala m’heu posat tots aquells que he convocat per debatre la reducció del turisme. I a l’altra els amigots que saben que en farem venir més que mai. I jo enmig. Al manco, els hauríeu d’haver reunit en hores diferents...
- Però és que avui capvespre té un míting electoral, conseller -es va justificar na Nataixa- i demà ha de ser a Madrit per aplaudir els jutges que no pensen aplicar la llei de l’amnistia, per més legal que sigui.
- I demà passat, què, que no existeix demà passat? -va demanar el conseller, que treia foc pels queixals.
- Demà passat ha de tornar a Madrit -va continuar na Nataixa- per reunir-se amb el gran kefe, el senyor Fijo, que ara diu que estaria disposat a pactar amb un tal Puisdemunt per fotre fora el senyor Xanxes. I ensoldemà ja és dia de reflexió...
- Refotre de partit -va exclamar el conseller donant tal cop de puny a la taula que quasi la va rompre-.
Si jo l’únic que vull és tenir els hotelers d’aquestes Illes Tropicals contents i que els constructors ho puguin urbanitzar tot!
- Sí, sí -va intervenir l’assessor amb una veueta que delatava el seu acolloniment-, i ho fa molt bé. Fins i tot aquell del magatzem il·legal de la Part Forana està encantat. I els de les piscines a cada habitació. I el que no podrà llogar el xaletàs que es va fer en una àrea protegida, però que se’l podrà vendre pel preu que vulgui. Tota la il·legalitat d’aquestes illes està a favor seu, conseller. Bravo!
- I massa, que hi està -va intervenir sarcàstica na Nataixa-. M’arriba que a l’Illa del Nord també s’han carregat tots els plans de protecció que tenien aprovats.
- Bono -va fer el conseller mentre donava un respir a la seva indignació-, Això de l’Illa de Nord va ser fàcil, perquè el president que hi tenc allà, que mai no me’n record de com es diu, ni va piular. S’ho va empassar tot a la primera. Un homo lleial a la causa!
- Però conseller -va tornar a intervenir l’assessor-, ara hauria d’anar una estona a la sala dels quatre que venen a demanar més turisme, més cotxos i més obra, que mira que estan grassos però encara no en tenen prou amb la supressió de l’oficina del medi ambient i tot ‘lo’ altre...
- Ah! -va exclamar el conseller mentre canviava de cara-. Que no és de la sala d’aquests d’on venia ara? Refotre, m’he confós de sala i als de la pacificació turística els he envelat el discurs del creixement a qualsevol preu... Ara entenc la cara que posaven i la protesta que m’han armat per dissabte qui ve! Avam si encara mos rebentaran els resultats de les eleccions europees, aquests impresentables!
