TW

Deia el ministre socialdemòcrata suec Göran Persson que un país endeutat no és un país lliure ni democràtic, perquè les decisions no es prenen al Parlament sinó als despatxos dels creditors. No sembla lícit presumir de recuperació quan el deute públic d'Espanya ha superat la xifra del PIB del país i puja més que la riquesa creada en tot l'any. Es vol bufera per presentar èxits inexistents! L'Eurostat publica que 7 de les 10 regions europees amb més atur són espanyoles i lideren aquest grup Extremadura i Castella-la Manxa, territoris presidits per dos personatges del PP que no paren de donar lliçons als altres: Monagos i Cospedal. És la praxis dels hidalgos: aparentar per ocultar la buidor. Fa poc, la ministra de treball declarava que la reducció dels salaris és molt beneficiosa «perquè millora la productivitat». Fátima Báñez connectava així amb els seus companys de govern, l'objectiu del qual no és evitar les retallades socials, la pèrdua de poder adquisitiu de la classe treballadora i la destrucció de la classe mitjana. Ells tracten de presentar la millora d'algun indicador (als de la Banca els torna a anar bé) per repicar les campanes: la recuperació econòmica ha començat! El nacionalisme dels governants espanyols, si més no des dels Decrets de Nova Planta fins a Wert, quasi com un tret identitari: Conseguir el efecto sin que se note el cuidado. L'efecte: fer-nos veure del blanc negre. El cuidado: adoctrinar.