Els bòrns

Paulo Coelho no és un escriptor literari de primera línia, però ha publicat novel·les prou interessants i ha escrit frases memorables que han quedat en el vast inconscient col·lectiu per la seva sensatesa i sentit comú: «Engega a qui dubta de tu, fes-te amic de qui et valora, allibera't de qui et destorba i estima a qui t'estima». Agafant el fil d'aquest discurs, autors de menys vàlua literària, han desplegat tot de teories que es podrien resumir en un substantiu i un adjectiu elevats al plural majestàtic: persones tòxiques. Aquests llibres, destinats als lectors que tenen el sa propòsit d'ajudar-se a ells mateixos, venen a dir el mateix que l'escriptor brasiler que ha venut milions de llibres a tot el món i que es podria ampliar en una frase letal que és l'enigma i la solució de l'enigma: la societat està plena de persones verinoses (per tant, i per la mateixa regla de tres, la societat també està plena de persones que no són verinoses). Són pensaments plans que no són res, o no són quasi res, perquè no admeten els condicionants transversals que els completarien com ara els llaços familiars o la necessitat que tenim tots els éssers humans de viure amb d'altres éssers humans. Quan ens trobem enmig de la natura –al camp, a la selva, al desert o a la mar- el principi de destriar els organismes vius que contenen verí de la resta que no en contenen i, així, protegir-nos, és relativament fàcil. A Menorca, encara més. A la nostra illa no hi ha serps verinoses. Tampoc no hi ha granotes ni llangardaixos ni aranyes ni escorpins proveïts de letals verins. L'únic que hi ha són vespes, abelles, escurçons, alacrans de pinces, ullals o fiblons untats lleugerament amb un suportable, per a l'organisme humà, verí. Açò damunt la terra seca. A la mar, o als contorns minerals banyats per la mar, la situació canvia de manera radical. Mamífers amb un pes superior als grans elefants asiàtics i africans, cetacis amb una voracitat depredadora dels tigres o els lleons, rèptils o amfibis capaços d'arrabassar-te el braç d'una mossegada fugaç, peixos amb les espines emmetzinades que et poden provocar un col·lapse letal, quelonis veloços com un llampec amb un fi instint fuetejat per la set de sang disposats a esquarterar-te si et perceben com una presa vulnerable. Balenes, taurons, morenes, tortugues marines, aranyes de mar, rascles, ratjades o meduses o bòrns. Són la majoria d'espècies que són considerades pels menorquins espècies tòxiques i que solem evitar durant tot l'any. A l'estiu, però, el contacte és inevitable. Tots coneixem qualcú que ha estat picat per una aranya marina, una medusa o un cap-roig. Solen ser fiblades doloroses però no mortals. Hi ha persones que sembla que tenen un sisè sentit per a detectar aranyes, meduses o rascles.