Acabat l'escrit. Punt i final. Les mans queden quietes sobre el teclat. Per un moment oblides el que t'envolta i les mires. Contemples aquestes mans que, obedients a les teves ordres, han fet sempre tot el que volies. Mans que has fet servir per estrènyer altres mans, mans amb les que has acariciat persones i coses que estimaves. Mans amb les que has acompanyat, rubricat, amb calma o contundència, el que deies. Han estat fidels companyes del teu rallar. Mans per sembrar i mans per recollir, mans per implorar, les mateixes mans amb les que, tal vegada, has consolat qualcú.
El fantàstic misteri de les mans. Has sortit emocionat d'un concert en el fons una dansa de mans acariciant violins i oboès, trompes, violes, fagots o timbals. Els pianistes quan saluden estalonen les mans, just un moment, sobre la llenya brunyida del seu instrument. Mans que han tret d'aquella caixa de llenyes i cordes, la màgia de la música. T'has fixats en com el violinista sostenia el seu instrument...? Tota l'escalfor d'unes mans convertida en música. L'emoció del públic convertida ara en aplaudiments.
Mans de forner que prepara el pa nostre de cada dia, blanques de farina i llevat. Mans brutes i hàbils de mecànic que cerca, a les tripes del motor, la solució al problema. Fantàstiques les mans del pescador mentre subjecte el volantí o tensa la fluixa esperant l'estirada del peix. Mans de mariner convertides en visera d'uns ulls que cerquen la senya per calar la xarxa. Mans de pediatra que recorren el cos d'un petit que plora i sempre les mans de la mare, recordes...? mans que sempre, sempre, trobaves a punt al teu costat.
No, no sé escriure, ni descriure, la gran, l'excepcional importància de les mans. Un món sense mans no seria mai ni un món habitable, ni un món complet. Com t'ho faries, per exemple, quan demanes el senzill i cordial: com va...? si al mateix temps no mostres una ma oberta i amistosa. Com t'ho faries tu per donar una abraçada sincera sense mans...?
Cap esport seria possible sense mans, ni el teu expert domini de la pala de padel, ni aquell senzill moviment, tan meditat, del jugador d'escacs quan mou la peça. No seria mai el mateix si al rebre la copa o la medalla, el guanyador de la cursa no podés aixecar les mans i saludar a la gent.
El fantàstic llenguatge de les mans que evita tantes paraules vanes i buides. Si vols dir doblers, silenci, fam, pensar, mirar, dormir, t'estim o adéu, sense l'ajut de les teves mans necessitaries d'un munt paraules. Mans que passen pàgines de llibre, que escriuen llibres. Mans que baten ous per fer una truita, o aquella boníssima coca d'aubercoc que tants de records et desperta. Sense mans no hi hauria art. Mans de pintors, d'escultors, de pagès, mans de músic, d'artesà de jardiner i, especialment, la mà ferma de l'amic, han fet més amable, més agradosa i vivible la teva vida.
Avui mateix has vist una parella de vellets que passejaven ben agafades les mans. Exemple clar de la tendresa. Com s'ho farien, penses, aquells que s'estimen, joves o no, sense unes mans amb les que recórrer amb urgència i ànsia la geografia del desig. Mans per eixugar una llàgrima i mans per oferir tot el que tens.
Mans també que maten, que torturen, que roben, que traeixen, que menten, mans sàdiques i mans indignes, mans que obeeixen els més innobles i baixos sentiments. Mans brutes. Mans despietades. Però també, amic meu, hi ha mans que perdonen, mans que comprenen, mans que estalonen, mans que dibuixen alegries, mans que senyalen el bon camí i mans que, al final d'aquest caminar, et donaran una cordial benvinguda.
Mira les mans d'un fillet acabat d'arribar al món. Són una minúscula meravella. Com eren les teves que ja no recordes. Ara mans diminutes però que un dia seran mans aspres i fortes o suaus i delicades, mans que, esper, aprenguin a ser com les ales del pensament. Mans de pau.
Acab. Abans de plegar mans però, t'ofereixo la meva en senyal de lleial amistat. Ja me diràs si l'acceptes.
