Diu «Es Diari» que dilluns ja es va reunir l'executiva del PP espanyol per veure com havia anat aquesta cosa de les eleccions i que el senyor Bauzà, que en forma part, hi va dir que s'havia de reconèixer que «aquí ha pasado algo» i que «algo hemos hecho mal».
No sé amb quina cara se'l devien mirar els de la colla quan va dir aquestes paraules, però sí que puc suposar amb quina cara ens l'hauríem mirat la majoria dels habitants de les Balears que diumenge vam anar a votar.
Perquè si ell no ho havia reparat ja, que aquí succeïa qualque cosa, és que per veure-hi hauria de menester unes ulleres del gruix d'un de cul de bòtil. No una en succeïa de cosa, sinó moltes. Més enllà de les retallades a què ha obligat la crisi; més enllà del grau de corrupció del PP que ja coneixem; més enllà de la ideologia del PP i de les seves males companyies, que també coneixem.
Perquè el senyor Bauzà té un problema afegit que li ha passat factura, la més grossa en pèrdua de vots d'entre tots els líders del PP d'Espanya. I és la supèrbia amb que ha tractats tots els temes, el poc respecte que ha demostrat pels seus adversaris i per les idees que representaven.
Encastellat en la seva majoria absoluta i incapaç d'entendre que en aquesta vida tot és provisional, es va llançar a la batalla com aquells cavallers de les croades que volien imposar Déu a cop d'espasa. Sense compassió pels pobres infidels que no compartien les seves idees. Convençut que solament ell posseïa la veritat.
I si hagués estat un bon estadista i el seu programa hagués aportat sensatesa i bons resultats, la gent potser fins i tot li hauria perdonat la matança d'infidels. Però els seus ideals i els seus projectes eren rancis, aturats en un temps en què la gent callava perquè estava sotmesa o era tan inculta que no sabia res.
Propugnava els creixements dels anys seixanta, aquell temps en què el negoci mallorquí era atreure cada any més turistes, a qualsevol preu. I escampar merda urbanística per Mallorca sense escrúpols amb el medi ambient o el paisatge. Perquè en aquell temps els turistes s'ho empassaven tot i viatjaven a l'illa com si anassin a l'Àfrica, on ja se sabia com anaven les coses.
Parlava de grandeses sense demostrar cap sensibilitat especial pels milers d'aturats i temporals que hi ha a les illes. Ni pels centenar de desnonats que s'afegeixen cada mes a la llista. I s'atribuïa els increments del nombre de turistes com un èxit propi, quan tothom sap que s'en desvien cap aquí molts dels que anaven a la costa africana, per la por de l'atemptat de Tunis.
Donava lliçons d'idiomes sense amagar el seu rebuig profund per la llengua de les Balears, perquè potser entén que el nostro català és una nosa per a la total colonització lingüística castellana de les illes. S'atrevia fins i tot a fer oficials les diferències dialectals, quan tothom que hi entén sap que és la manera de matar una llengua. Rebutjava els principis universitaris perquè són científics i s'envoltava en canvi de curanderos lingüístics dominats per la caspa.
I no tenia mesura. Li era igual obrir la caixa dels trons i provocar divisió i conflicte social allà on no n'hi havia. Va fer votar a les famílies la llengua en què havien d'aprendre els seus fills, aplicant així una curiosa participació que només pot servir per fracturar la societat. I quan ni així se'n va poder sortir va dinamitar el sistema educatiu balear amb el TIL i va posar tots els mestres i professors que coneixen el seu ofici en peu de guerra.
A la manera dels cacics i els senyors de lloc d'antany, repartia subvencions sense escrúpols a quatre dies de les eleccions i feia promeses de darrera hora de tot allò que no havia ni intentat resoldre. Des del miserable finançament de les Balears fins a les prospeccions petrolieres a la mar, passant pel transport de Menorca.
Que «aquí ha pasado algo»? I tant si ha succeït. I per a jo i, pels resultats que veig, per a la majoria de votants balears, és una alegria que hagi estat així. I serem exigents amb els nous governants, tant com amb el senyor Bauzà. Però un pes, si que mos l'hem llevat de damunt.
Nota: de part de les meves netes Auba i Ona, vam si ara s'acabarà la censura i podran tornar a veure ben prest en Mic del Canal 33.
