Els joves estan desprestigiats. No tant com els polítics i els periodistes, però en general no tenen bona premsa. Segurament és cert que alguns, massa, acabaran esquizofrènics per l'abús de la marihuana, i que n'hi ha que ni volen estudiar ni tenen gens d'interès a treballar mentre la família els pugui mantenir, però la gran majoria es prepara per afrontar un futur complicat. El futur sempre ho és. Basta mirar el passat.
La nostra generació boy-scout no pot presumir certament de deixar un món millor de com el va trobar quan va començar a tenir la responsabilitat de gestionar-lo. Tampoc l'objectiu era construir un món feliç perquè els hereus visquin amb comoditat. Els joves d'avui, per sort, no tenen més alternativa que intentar, com ho fem noltros, que les coses funcionin millor.
Després d'alguns debats amb alumnes adolescents a diferents centres de Menorca la sensació personal és que estan en condicions per fer una bona feina. No em preocupa la seva capacitat, que la tenen, ni la seva actitud, que és bona. Em preocupa més que no arribi a cobrar la jubilació per la mala gestió dels responsables polítics, que no per l'activitat laboral dels joves que vénen. Els joves que parlen no estan apàtics, sinó actius i motivats. Tenen somnis i no els fa por no tenir feina, perquè pensen que qui té una il·lusió i està disposat a lluitar per fer-la realitat no pot quedar marginat per la societat de la competència.
El canvi que es percep en la política, en l'economia, en les relacions socials, que ara és incipient, tindrà com a protagonista a una nova generació, la que creix en un món que tremola. Els especialistes dels mercats els analitzen com objecte de laboratori. Què vol la generació 'Z'? Ja no es conformen en ser espectadors i demanen un protagonisme que els permet la nova tecnologia de les comunicacions. Vulguin o no vulguin, tenen la paraula i la responsabilitat.
