Fina Santiago, la consellera de Serveis Socials del Govern balear, va sortir al pas d'aquestes dades tan negatives i va informar que la situació era deguda a la manca de personal de l'oficina responsable dels tràmits. Mentre que abans del govern de l'ara senadoríssim José Ramon Bauzá, hi havia a la nostra illa dos tècnics que tramitaven els expedients de valoració i cinc treballadors socials que elaboraven i consensuaven amb les famílies que sol·licitaven les prestacions els programes individuals d'atenció, el PP, al sortir del Govern balear el passat mes de juny, va deixar el servei jivaritzat: un sol tècnic estimador i tres treballadors socials.
El PP només ha cregut amb les Administracions Públiques per saquejar-les (als casos de corrupció em remet) i reduir-les com fan els indis jívaros amb els caps dels seus enemics. Abans de guanyar les darreres eleccions generals, ara ja fa quatre anys, el partir conservador no va deixar de repetir, no que calia reformar la funció pública, cosa amb la qual la majoria hi podrà estar més o menys d'acord, sinó en reduir-la. D'aquesta manera l'excusa del dèficit i del deute públic (dèficit i deute que tenen a veure no tan sols amb el llegat del Plan E de Rodríguez Zapatero sinó amb el fet que es van rescatar els bancs, socialitzant les pèrdues provocades pel mal cap dels financers bojos, i no haver reformat a temps el sistema fiscal), ha estat perfecte, ha anat com l'anell al dit per fer un programa per reduir les Administracions. Ho corrobora la Llei Montoro, la qual impedeix la reposició de la totalitat dels funcionaris que es jubilen, es retiren o es moren abans d'hora.
Sí, amb quatre anys el país s'ha jivaritzat, però, de continuar amb les mateixes polítiques es pot reduir encara més. Mariano Rajoy ha promès, si guanya les properes eleccions, baixar els impostos. Tenint en compte que el marge per fer-ho és molt estret perquè cal pagar i amortitzar el deute públic, avui enorme, una baixada d'impostos només es podrà fer si es duen a terme noves retallades, les quals afectaran a la població més desvalguda, amb menys recursos, perquè provocaran que es col·lapsin els organismes públics que estan al seu servei, com el departament que tramita la Llei de la Dependència, però també el conjunt dels hospitals, els centres de salut, les escoles i els instituts, les universitats públiques... Amb la barroeria del jívaro de Montoro i companyia, s'ha demostrat que no hi ha intenció de voler fer microcirurgia amb el funcionariat sinó destralada. D'aquesta manera el nou pas de rosca serà proclamar que com amb la baixada d'ingressos per mor de la davallada d'impostos no és viable mantenir les prestacions en sanitat, educació i pensions és millor que cadascú es faci el seu racó i es cerqui la vida com pugui, com als EUA, on el qui pot es procura plans privats.
No m'amago de confessar que els actuals governants de les Illes tenen les meves simpaties, però tampoc puc deixar de dir que em fan passar una penada quan els veig, carregats de bones intencions, que anuncien projectes, quan objectivament estan encadenats de mans i peus pels jívaros que governen a Madrid. Avui per avui totes les comunitats autònomes, consells i ajuntaments estan atrapats per la manca de recursos de tota casta, econòmics però també tècnics i humans. Cal una nova política d'Estat per fer possible un nou finançament autonòmic i municipal, un nou sistema fiscal i una nova funció pública perquè sinó és així, i per molt bona intenció que hi posin els nostres dirigents insulars, ben poc es pot fer. Estem en ple procés de jivarització.
