Saps?,actualment es treballa per aconseguir que la Unesco declari la Menorca talaiòtica Patrimoni Mundial. Ja coneixes els tants i tants jaciments, la seva singularitat i estat de conservació.
T'agradaria, com també sé que et sabria greu veure com l'economia de l'Illa depèn majoritàriament del sector serveis, o sigui, del turisme. Anava minvant, però ja quasi està desapareguda aquella indústria que tant t'estimaves. El camp, també, cada cop té menys pes. Encara et veig assegut a la teva butaca mirant la televisió, o a la taula repassant i rellegint un a un tots els articles d'aquest diari que en diuen dels menorquins. T'has perdut moltes coses i –d'altres- t'haguessin fet tan de mal que és millor que no les sàpigues. Sí, els problemes més grans de la humanitat encara són la falta de casa i la gana, fugir de la terra... però actualment Internet i les xarxes socials expliquen aquests problemes fonamentals molt més ràpid i de manera més quotidiana que els diaris, els telenotícies o la pròpia literatura.
Les relacions són molt més íntimes i profundes, tot i que el respecte sembla haver caigut en un cert desús i desgràcia. Hi ha massa etiquetes i massa consum. El temps no esborra, ensenya que algú es pot dir fill quan abans també s'ha pogut nomenar i elogiar a un 'mon pare' amb totes les lletres. Per açò, heretem mots.
Demà farà 10 anys del teu darrer pastís d'aniversari, però segueixes viu. Absent i present, perquè jo t'estim.
