No podem triar la família, ni els vesins que mos toca tenir i a vegades patir. Però en l'àmbit comunitari, hi ha qui té la idea que els menorquins decidim qui volem que ens visiti a l'estiu i qui volem que es converteixi en resident.
Les dades d'hisenda demostren que hi ha «pobles dormitori», aquells on hi ha residents esporàdics que es beneficien del descompte aeri. És gent que conviu amb els illencs i que té procedències molt diverses, Els turistes que s'enamoren de l'Illa i es transformen en residents, aquests menorquins amb accent, tenen una gran importància econòmica i social, i també, encara que no es nota tant, cultural. Les relacions amb les comunitats estrangeres s'haurien d'animar. Algunes d'elles viuen aïllades en una illa, i d'altres es relacionen amb mesura. Per exemple, hi ha anglesos residents de molts anys que no saben ajuntar quatre paraules en castellà. En canvi, hi ha molts italians ben implicats en moltes coses. Hi ha persones amb una actitud personal imitable, com Matthias Roters i George Ferrara que rallen un menorquí excel·lent.
Molts de residents anglesos han deixat de ser-ho per motius econòmics. El brexit també podria afectar. Hauríem d'estar al seu costat per veure si es pot actuar d'alguna manera.
Sempre ens hem queixat de la dependència turística del mercat britànic. Ara tenim por que el procés de sortida de la Unió Europea faci que en venguin menys. Com quedam, idò? No ens interessa la dependència dels britànics però tenim pànic a la pèrdua del principal mercat turístic.
És positiu que ara s'intensifiqui la promoció en altres mercats. El francès és una prova d'èxit. Però hem de mirar de millorar el turisme britànic. Desviar la promoció no sé si és tan bona idea.
