Solem anar a la recerca d'un model, però tampoc no ens volem semblar a ningú, sinó que aspiram a un pla que ens representi a tots i que sigui propi, exclusiu de Menorca. Aquest model no es trobarà mai, perquè les unanimitats només existeixen quan no es tracta de res important. I així ens va, que des de gairebé l'època talaiòtica que anam buscant respostes al qui som i cap on anam. I no ens adonem que el model es va fent sense plans, com un resultat natural i com si el govern estàs permanentment en funcions.
Tenim una Illa declarada Reserva de la Biosfera, de la que la immensa majoria dels menorquins volem conservar el seu paisatge i la seva cultura, però que encara va a la recerca d'un model.
Les decisions són necessàries, encara que no siguin compartides per tothom. Hi manca una dosi de valentia. L'energia n'és un bon exemple i una oportunitat perquè deixem de mesurar totes les coses amb la lupa del localisme. Som Reserva i només un 3% de l'energia que consumim procedeix de fonts renovables. Menyspreem les oportunitats de créixer en producció neta i a més ho fem per criteris de conservació, no de l'espècie humana, sinó d'una fotografia temporal del paisatge sense humans.
El model d'una Illa 100x100 neta en energia és un bon objectiu, que necessita decisions polítiques i recursos econòmics. A Mallorca s'engega un pla per electrificar el seu històric tren, amb una inversió que arribarà als 50 milions d'euros.
Aquí, si apostam pel model de 100x100 neta, cal programar els objectius, posar dates, preveure recursos públics i animar la inversió privada, en lloc de posar-li tants d'obstacles.
Crec que el temps dels debats, sempre bons, i dels estudis, sempre necessaris, han de donar pas a les accions imprescindibles.
