Que Espanya és plural i que no ha votat majoritàriament opcions estatals de dretes és més que evident, donada la dificultat per formar govern que, novament, qui ha rebut l'encomana d'intentar-ho està experimentant. Un episodi pel que ja va passar el cap del PSOE, on també eren evidents els entrebancs (objectius i subjectius) per formar un executiu de tall progressista.
Potser, en l'anterior ocasió, es va començar la negociació per un cantó errat, vista la facilitat en què els mateixos agents han protagonitzat la proposta d'acord amb el PP? Amb la situació encallada en la inexistència de majories suficients per formar un govern d'una orientació determinada, les veus polítiques de la resta de territoris de l'Estat hi tenen molt a dir i, els agradi o no als partits majoritaris d'àmbit estatal, aquestes hauran de ser escoltades perquè també representen una part important de la ciutadania.
Què és el que els nostres diputats electes no han entès de l'encomana dels votants? No han entès que la pluralitat electoral fa indispensable fixar prioritats i arribar a acords de governabilitat que facin possible tirar endavant? No han entès que les prerrogatives de partit han de quedar en segon terme? No han entès que moltes comunitats autònomes reclamen ser escoltades en el seu sentir i en les seves demandes? Després de vuit mesos sense govern, la perspectiva (calculada i alevosa) d'unes terceres eleccions per Nadal esdevé kafkiana! O és que anirem fent eleccions fins que una part de l'electorat es cansi d'anar a les urnes i guanyi una de les opcions per majoria absoluta?
Mentre, els problemes reals de la gent real segueixen sense solució… Patètic!
