Assegut a l'AVE en un viatge de curta distància, hi ha temps per obrir l'ordinador i treballar, per reflexionar o fins i tot per sentir converses alienes que t'arriben encara que no ho vulguis. El primer pensament és l'avantatge de disposar d'un mitjà de transport tant còmode i tant accessible com el tren d'alta velocitat. Una inversió que representa que ha de vertebrar el país però que com a menorquí em miro amb cert recel perquè a la nostra Illa, no s'ha invertit en la mateixa proporció. La qüestió catalana és la que omple els diaris però si ens ho miréssim bé, hi hauria arguments per enfilar la qüestió balear.
Per cert, una vegada vaig sentir dir d'un agent econòmic que la solució al problema del transport aeri era una qüestió d'Estat. Això si, orgullosos al Facebook del país per fer jures de bandera si que hi ha gent però quan demanem a la banda que ens toqui la melodia que necessitem, no sona.
És clar que al tren també sento la telefonada de la senyora que tinc al costat que li explica a la seva mare que ha hagut de fer quatre hores de cua per arribar fins a l'estació perquè avui el trànsit estava impossible. Això a Menorca, per sort, no ens passa. O d'un executiu amb cara de bona persona que no deixa el mòbil en tot el trajecte explicant que aquest estiu ha estat a les Balears de vacances (no diu a quina illa) i que és la primera vegada que torna pensant que no ha descansat. Això a Menorca, per sort, no passa o al menys, fins ara no passava.
