Sembla que està sorgint -o ressorgint- tot un moviment contrari a la massificació del turisme. A Barcelona i a Palma hi ha manifestacions, i m'arriba que també n'hi ha a altres ciutats envaïdes pels usuaris del low cost aeri. Com sempre, la cosa té dues cares, perquè el turisme és una injecció de vitamines per a una economia degradada com és la nostra, en què l'atur manté màxims fins i tot quan es diu que tot va bé.
Però a la vegada bloqueja qualsevol altra sortida econòmica amb més pretensions que no sigui donar coba als visitants. Desvia capitals que, d'una altra manera, potser es destinarien a fer créixer industries que demanen més coneixements i que no estan tan supeditades a les circumstàncies exteriors. I encara més, interfereix la vida quotidiana i, amb la seva demanda de mà d'obra barata, fa augmentar irracionalment la població local, com demostren les estadístiques de les Balears, amb l'excepció de Menorca, que de moment se'n salva.
Tot açò que succeeix ara, ja ho hem viscut. La costa mediterrània més pròxima va viure un esclat turístic en els anys de les guerres dels Balcans. Les estadístiques es van disparar i semblava que el turisme havia d'esborrar qualsevol rastre de l'economia anterior. Però per fortuna la guerra va acabar i els turistes es van escampar una altra vegada per tot el Mediterrani.
Després va arribar la crisi econòmica, que a Espanya faria esclatar la bimbolla immobiliària amb què els bancs havien fet el seu agost i el moviment turístic va semblar que tornava a unes dimensions més racionals. Però ja es veien a venir les conseqüències de les revolucions del nord d'Àfrica, que per força havien d'espantar el turisme de les seves costes.
I més tard, el conflicte de Síria va convertir les platges de Grècia en cementiri de milers d'exiliats que fugien de l'horror de la guerra. I a la vegada, es va escampar per tot Europa el terror que encara vivim avui, a mans del fonamentalisme gihadista. No és estrany, idò, que ara el turisme es refugiï en una àrea molt més petita, de la qual forma part Menorca.
Naturalment que aquest és un fenomen temporal, i és un desig que hem de compartir que finalment s'imposi la pau. I que els països africans tornin a ser un destí turístic tan tranquil com qualsevol altre. Tot i que ja veurem què se'n fa de tot l'excés de població que mentrestant han acumulat Mallorca i Eivissa. Però més enllà d'aquests circumstàncies especials que vivim, el turisme ja ha adquirit unes noves formes que sembla que tot just ara començam a entendre.
I el seu protagonista és internet, combinat amb un transport que, amb els preus actuals del petroli, s'ha tornat econòmic. Gràcies a internet, des de bonibé qualsevol punt del món puc comprar una sobrassada feta as Mercadal, pagar-la a l'acte i menjar-me-la entre 48 hores i sis dies més tard. I açò és una cosa positiva, perquè posa a l'abast dels productors i comerciants més petits el mercat mundial. I especialment interessant per a una illa, si és que té capacitat per crear productes propis.
Però internet no serveix només per comprar sobrassades. També facilita que qualsevol particular pugui oferir ca seva o el seu cotxo al món sencer, sense despeses de cap casta. I si a la primeria eren pocs els que coneixien internet, ara ja són pocs els que no el passegen tot el dia dins el seu mòbil. Aprofitant xerxes alternatives a les convencionals, en pocs minuts pots llogar una habitació o un servei de cotxo a qualsevol ciutat del món, i a un preu que no té res a veure amb els de mercat. És un acord entre dues persones, que aprofita a totes dues i que és mal de qüestionar. Fins i tot es podria dir que és una manera saludable de repartir el negoci turístic, ja que ningú sembla disposat a fer-ho pujant sous i donant avantatges a la població local.
El problema és que darrere el bonisme que inspira internet hi ha també tota casta de peixos grossos i taurons. I organitzacions que aprofiten la candidesa o l'avarícia dels usuaris per obtenir grans beneficis al marge de les normes que regulen els negocis legals. I així, el taxista que paga impostos ha de competir amb organitzacions pirates i els empresaris turístics, amb agències encobertes. I l'Estat veu com se li escapen de les mans els milions que podria cobrar amb impostos...
Ha crescut tant aquest negoci paral·lel, que ja s'ha encès l'alarma a totes les ciutats que el pateixen. Si fos una pràctica de particulars tot sols, segurament ni en parlaríem. Però han sorgit grans organitzacions que amb les miques de cada particular ajunten grans beneficis. I empreses que s'han fet amb la propietat de milers de pisos. I que estan deixant les ciutats i els pobles sense habitatge de lloguer convencional per oferir-lo al turisme per setmanes. I que en definitiva fan augmentar la població turística al marge de les previsions, fins a sobrepassar la capacitat de platges, carreteres i hospitals.
Naturalment açò fa necessari que les lleis es posin al dia. I no per penar el particular, que és ben lliure de fer amb ca seva o el seu cotxo allò que vulgui. Però sí a les organitzacions que capitalitzen aquest moviment. I que contribueixen a la massificació tant com aquells governants desaprensius que ho permetien tot. Perquè si no s'hi posa remei, acabaran expulsant de les poblacions la gent humil i arruïnant els professionals honrats que viuen del turisme. El que no està gens clar és a qui perseguirà Hisenda, si als taurons o al peixetó.
